VI Barcino·Colonia·Romae 18 i 19 de juny de 2016


dijous, 3 de maig de 2012

LA RECREACIÓ I RECONSTRUCCIÓ HISTÒRICA. UNA MICA D’HISTÒRIA, TIPUS, GRUPS I JORNADES (I)

BARCINO·COLONIA·ROMAE

LES JORNADES ROMANES DE BARCELONA

LA RECREACIÓ I RECONSTRUCCIÓ HISTÒRICA. 

UNA MICA D’HISTÒRIA, TIPUS, GRUPS I JORNADES (I)


Amb les pròximes ratlles, volem acostar-vos una mica a la Recreació i Reconstrucció Històrica, apropar-vos a la seva història, als tipus que hi ha i donar-vos a conèixer diferents grups que la fan possible. També volem posar al vostre abast altres jornades de recreació i reconstrucció històriques que es fan a Catalunya, Espanya o França... i a les quals nosaltres ens afegirem aquest any 2011.

Amb aquest article també tenim la intenció de deixar constància de l’origen del nostre interès per aquest mètode de conèixer la història, de poder-la fer nostra, d’assumir-la i gaudir-ne fins a convertir-la en una experiència emotiva que deixa una profunda empremta i ens motiva a compartir-la i donar-la a conèixer.

Som deutors, hereus i deixebles de totes les jornades a què hem pogut assistir així com de tots els grups que hem pogut admirar. De totes elles i ells, n’hem aprés molt, moltíssim. Els considerem la nostra font d’inspiració així com, podríem dir-ne, la nostra primària font bibliogràfica, videogràfica i digital que ens han empès a la recerca i investigació en molts àmbits desconeguts encara per a nosaltres.

Però cal fer un esment especial a Tarragona i la seva excepcional Tarraco Viva, al grup Projecte Fènix i tots els seus membres, especialment a Magí i Enric Seritjol; al grup Thaleia, al capdavant del qual hi ha la Mercè Tubilla; a la Magna Celebratio Baetulonensis de Badalona i al seu grup de Reconstrucció Històrica que lidera en Joan Mayné acompanyat de la Clara Forn; a en Jordi Mambrilla d’Armillum i a les Journées Romaines Arelate d’Arlés a la Provença francesa, així com al grup ACTA, dirigit per Brice Lopez. 

Tot plegat us ha d’animar a aquells que vingueu a gaudir de les Barcino·Colonia·Romae a conèixer aquestes altres jornades, a anar-hi i aprendre tot gaudint i divertint-vos.

Per traçar les ratlles que segueixen i entrar en el tema us presentem i transcrivim algunes de les paraules de la plana web catalana www.reconstrucciohistorica.cat que explica de forma molt planera i transparent què és la reconstrucció i recreació històrica. Podeu accedir-hi tots els que tingueu possibilitat d’internet per ampliar la informació i veure una bona galeria d’imatges. I els que no teniu aquesta possibilitat, aquí en teniu el contingut.

La reconstrucció i recreació històrica

Els reptes en la reconstrucció històrica són, per una banda, la fabricació i rèplica de materials amb la màxima fidelitat i rigor històric possible, basant-se en restes arqueològiques, iconogràfiques o en cites o descripcions literàries. I, per l'altra, en l'escenificació i representació d'escenes realistes de la vida civil, religiosa o militar. En aquesta línia, els grups de reconstrucció històrica intenten reproduir exactament les eines, els oficis, els vestits, les joies, les cerimònies religioses o les situacions i converses de la vida diària amb el màxim detall i fidelitat històrica, ja sigui amb finalitats educatives, divulgatives, experimentals o per al gaudi personal.

Tanmateix, lluny d'una visió purament festiva o comercial, la reconstrucció històrica intenta exposar al gran públic i també als professionals de la història o la docència l'estat de coneixement sobre aspectes concrets d'un període històric determinat. Així, doncs, quan es fa amb rigor, permet mostrar d'una forma seriosa aspectes de la història sense avorrir la gent i interessant també els especialistes.

La reconstrucció històrica representa, doncs, una manera de treure la història de les biblioteques, dels museus, de les col·leccions públiques i privades, dels fons documentals, de les excavacions i de les converses entre els erudits i acadèmics per tal de fer-la més accessible a tota la societat.

La reconstrucció històrica és un fenomen social en el qual participen de forma voluntària i entusiasta centenars d'actors o figurants, gairebé sempre amateurs, que esmercen i dediquen les seves hores de lleure i oci a recrear vestits, utensilis, joies, música, armes, etc., d'èpoques ja passades per tal d'escenificar i rememorar episodis històrics, batalles o situacions de la vida quotidiana que s'esdevenien en l'antiguitat. 

Els orígens

La reconstrucció històrica "moderna" té el seu origen a Anglaterra i als Estats Units d'Amèrica. L'any 1876 alguns supervivents del 7è de Cavalleria del general Custer varen tornar a l'escenari de la coneguda batalla de Little Big Horn (Montana) per a recrear-la i immortalitzar-la davant la presència de fotògrafs. Uns anys després, el 1895, un centenar de membres del Cos d'Enginyers de Gloucestershire varen escenificar la defensa aferrissada de les tropes britàniques a Rorkes Drift (Natal, Sud-Àfrica) davant els guerrers zulus. Just després d'aquestes primeres iniciatives va començar a recrear-se als Estats Units, amb relativa periodicitat, les batalles de la Guerra Civil Americana (1861-1865).

A partir d'aquestes experiències la reconstrucció històrica va passar poc després a Europa, on es coneix com a reenactment , especialment als països de cultura anglo-germànica (Gran Bretanya, Alemanya, Holanda). En aquests països els primers períodes de reconstrucció històrica varen ser els de les guerres napoleòniques, però ben aviat varen eixamplar-se en el temps, tot avançant i retrocedint, cap a la Primera i Segona Guerra Mundial i cap a l'Edat Mitjana i l'Època Antiga.

Els orígens de la reconstrucció històrica es troben explicats amb tot detall a

Ben aviat, el món de la reconstrucció va obrir-se a temàtiques civils i religioses. Es tracta de temàtiques que, si bé no tenen l'espectacularitat de les escenificacions militars, ofereixen enormes possibilitats didàctiques i divulgatives. Així mateix, l'aparició de temàtiques civils i de la vida familiar va permetre a les dones i nens incorporar-se al món de la reconstrucció històrica.

Finalment, a partir dels anys 80 el món de la reconstrucció històrica va quallar en els països de cultura llatina, entre ells Catalunya. Aquests darrers anys han aparegut al nostre país un grapat de grups que, amb pocs recursos però amb moltes ganes, empenta i il·lusió, estan fent una tasca molt i molt important per a donar a conèixer la història de Catalunya a aquelles persones que més la desconeixen: els propis catalans.

Continuarà en el pròxim article.

Ricard Llop Altés
Professor de Llatí i Cultura Clàssica de l’Escola Joan Pelegrí.
Director de Barcino Oriens Grup de Recreació i Reconstrucció Històrica Romana de la Fundació Cultural Hostafrancs.
Membre de la Junta de l’Associació de Comerciants Creu Coberta.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada