VI Barcino·Colonia·Romae 18 i 19 de juny de 2016


divendres, 4 de maig de 2012

CULTURA, CIUTADANIA I PARTICIPACIÓ

BARCINO·COLONIA·ROMAE 
LES JORNADES ROMANES DE BARCELONA 


CULTURA, CIUTADANIA I PARTICIPACIÓ 


Amb les ratlles que segueixen, ens agradaria reflexionar amb vosaltres sobre un fet actual que no ens hauria de preocupar excessivament, però sí que ens ha de mantenir alerta. Estem parlant dels efectes que pot provocar el fenomen que des de fa un cert temps s’ha anomenat infoxicació, és a dir, aquest mar inabastable de coneixement i informació impossible d’abastar. La nostra societat serà capaç, tanmateix, gràcies a una nova embranzida per aprendre i saber, de superar-los. 

Pensem, en aquest sentit, que no hem de caure en el parany de creure que la capacitat que ara tenim de posseir un cabal incommensurable d’informació pugui substituir la necessitat d’aprendre, de comprendre i de viure de primera mà els valors culturals. Ans al contrari, ara més que més, convé contrastar aquest allau d’informació amb la vivència més tangible del fet cultural. 

A més a més, vivim un moment en què el procés d’internacionalització del coneixement forma part de la nostra quotidianitat i ens aporta, amb un ritme cada vegada més trepidant, tot allò que som capaços d’assimilar, però amb prou feines podem pair, cosa que pot agreujar el fet que comentem anteriorment. 

I als dos factors anteriors s’hi afegeix que estem vivint un temps en què la globalització ens embolcalla dins un gran mantell de trets culturals i d’identitats que s’assemblen, però que són diferents, que són gairebé iguals, per bé que marquen grans diferències. Trets que es barregen i, atesa la seva gran quantitat, emmascaren la possibilitat de separar-los o d’unir-los, de complementar-los o de comprendre’ls... i tot gràcies al poc temps que ens deixa per reflexionar el compàs accelerat de la nostra societat en el procés de rebre i processar la informació procedent de tot arreu. 

Tota aquesta incertesa, creiem que es pot anar diluint a poc a poc si dins de tots nosaltres neix una altra vegada la necessitat de saber, de conèixer i, com a tret fonamental, tornem a sentir el plaer de descobrir el que ens és desconegut i ho podem comunicar, divulgar, a fi de despertar de nou la curiositat per sentir i fer nostre el goig de la descoberta i el coneixement. D’aquesta manera, molt probablement, anirem superant aquesta situació de dubte enfront del domini de la informació i podrem fer el pas definitiu de ser un simple espectador passiu del coneixement davant de la pantalla d’un ordinador a un agent conscient del seu paper enfront de la cultura. 

I és aquí, com dèiem en un article anterior, on les jornades de recreació, reconstrucció i divulgació històrica romanes entren en joc, ja que “són, curiosament, el procés invers a com es planteja l’educació actual. El segle XXI, segle de les tecnologies de la informació i de la comunicació, del món digital i en 3D, no pot fer més que presentar la història del món de forma virtual, molt acolorida i amb una gran definició d’imatge, però, malauradament, intangible, irreal. En canvi, les jornades ens fan sentir, ens fan viure i ens poden deixar tocar allò que ens agrada i interessa; ens donen, en definitiva, allò que realment mou l’esser humà: la curiositat per tocar, i en tocar, sentir i viure el món, fer-lo teu i assumir-lo, aprendre’l i gaudir-ne.” 

És una realitat. Les jornades poden aconseguir tot el que pretenem atès que posen la cultura -en aquest cas la romana, que com ja sabem explica les nostres arrels, qui som, què som i en molts casos, per què som com som- a l’abast de tothom: l’extraurem d’internet, dels museus, de les aules, dels cenacles tancats on es discuteix en termes abstractes, per posar-la a peu de carrer, perquè els ciutadans la visquin en el moment que s’està desenvolupant, perquè se sentin immersos en la realitat de la història i la puguin copsar de manera empàtica en tota la seva essència i desenvolupin un procés d’aprenentatge mentre viuen la cultura. 

Per aquesta raó, les jornades romanes que presentarem no són una festa ni una fira: els grups que hi participen menyspreen que se’ls compari amb el món de la disfressa, cada entitat participant reconstrueix cada personatge i cada motiu històric amb rigor acadèmic, i així s’explica perquè els membres dels grups de recreació i reconstrucció històrica romana comenten cada aspecte que desenvolupen, expliquen les característiques de cada vestit que llueixen, cada estri que utilitzen i cada moment de la vida romana que es presenta i recrea. Estan fent cultura i l’estan divulgant. 

La comunicació cultural esdevé, doncs, un punt d’inflexió molt important per a la nostra societat. El nostre món, gràcies a aquest impuls, pensem que s’anirà consolidant i acabarà trobant el seu lloc dins la història. Progressivament, anirà prenent consciència de la seva realitat i evolucionarà racionalment cap a la revalorització humana de la cultura en un moment en què, més que mai, una tecnologia i una ciència sense consciència ens poden portar cap a la desculturització. 

Una societat curulla d’informació i de cultura, però que no és capaç de copsar-la i entendre-la és una societat completament buida, una societat que no té valors culturals i que no sap trobar la via ni la motivació per aprendre. I aquest és un fet que, malauradament, cada vegada més trobem a les aules de les nostres escoles. 

Ens agradaria per tot plegat, i intentant que es converteixi en un petit revulsiu a la situació de desencís que vivim, que tornéssim a fer nostres alguns trets del concepte romà de ciutadania. Els ciutadans de les coloniae romanae havien de participar de la vida quotidiana del municipi, vetllant pel bon funcionament, pel manteniment i procurant que no es degradés, ja que el mal ús comportaria un desgavell per als seus pobladors. Només a tall d’exemple, tot aquell qui vivia en una ciutat romana estava obligat a tenir cura del carrer que passava per davant de casa seva. Dit d’altra manera, és una forma de fer estimar allò que és teu: participant-hi, vetllant pel bon funcionament i tenint-ne cura, per exemple. 

Recordem que a Barcelona, fins fa pocs anys encara es veia qui escombrava i netejava la vorera del davant de casa seva. Però la comoditat de tenir porter automàtic va fer un altre pas cap a la creació d’un objectiu sistema de recollida de brossa que no té cura de la ciutat com a individu, sinó només com a ens de neteja aliè al concepte de ciutadà. 

Què volem dir amb tot això? Volem incentivar una vegada més la participació ciutadana: ens agradaria que tot el barri, tot el districte, se sentís partícip d’aquestes Jornades Romanes tot gaudint i aprenent, mirant, però també sentint i tocant (quan sigui possible). 

És essencial, com hem apuntat més amunt, que la societat, aquells qui formem el nostre barri, el nostre districte i la nostra ciutat, hi participem, la visquem i l’assumim com a nostra, ja que cada trobada cultural que s’esdevé ens aporta un aprenentatge, cada dia que formem part d’un esdeveniment cultural estem ampliant el nostre ventall de coneixements i enriquim la nostra societat convertint-nos en més competitius intel·lectualment parlant. 

Ricard Llop Altés
Professor de Llatí i Cultura Clàssica de l’Escola Joan Pelegrí. 
Director de Barcino Oriens Grup de Recreació i Reconstrucció Històrica Romana de la Fundació Cultural Hostafrancs.
Membre de la Junta de l’Associació de Comerciants Creu Coberta.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada