VI Barcino·Colonia·Romae 18 i 19 de juny de 2016


diumenge, 6 de maig de 2012

VESTITS, COMPLEMENTS, SABATES i PENTINATS A L’ANTIGA BARCINO (I)

BARCINO·COLONIA·ROMAE 
LES JORNADES ROMANES DE BARCELONA 

VESTITS, COMPLEMENTS, SABATES i PENTINATS A L’ANTIGA BARCINO (I) 

I avui sí. Us proposem un repte. 

Recordeu que a l’últim article publicat us parlava de la participació i de la creació ciutadana, que aquestes s’han de convertir en una nova forma d’aprendre i de conèixer la història de la nostra antiga Barcino romana. 

També feia esment del fet que aquesta participació ha de ser, però, assessorada, ja que ha d’acostar-se de forma acadèmica, fiable i historicista a la realitat romana per copsar-la tal i com era. Argumentava que així ho fan els grups de recreació i reconstrucció històrica. I d’aquesta forma us deia que cada any anirem proposant-vos una sèrie d’activitats perquè tots aquells que vulgueu participar-hi com a membres actius i creatius pugueu fer-ho. Però sempre sota la premissa ineludible de la difusió cultural, atès que no volem que tot plegat es converteixi en una vulgar festa de disfresses o un tronat mercat romà. 

I aquest primer any ens arriscarem a proposar-vos que us vestiu com feien els antics romans de Barcino, seguint les indicacions de la Doctora Esperança Borrell, professora titular de la Facultat de Filologia Clàssica de la Universitat de Barcelona que, molt doctament, ens explica entre moltes altres coses com es vestien a l’antiguitat clàssica romana. 

Podreu així, si ho voleu, participar en l’ambientació de la jornada, però sempre, com apuntàvem, recercant l’academicisme, la seriositat i el compromís amb la difusió cultural. No ens agradaria veure a les jornades ”ridículs frikies”, que podrien arrencar riallades, però que només ens faran commoure pel seu patetisme. Participeu i creeu en nom de la Història, en nom de la Cultura. 

Gaudiu fent Història. Gaudiu fent Cultura. 

El vestit 

Roba interior 

Homes i dones podien dur una mena de calçotets o calces que s’anomenaven subligar, i també subligaculum i campestre, roba que consistia en una faixa cenyida als costats. Les dones afegien una banda per a sostenir el pit, la fascia pectoralis o mammilare o strophium. 

Aquesta peça va ser substituïda en els homes per una túnica, anomenada tunica interior / strictoria / subucula, i el campestre va passar ser habitual per als gladiadors, els atletes i els camperols. 

Subligar femení
Escena de gladiadors amb subligar
Subligar 

La Túnica 

La túnica era una camisola sense mànigues i sense coll que empraven tots els individus de la societat romana amb petites diferències segons els sexe i el tipus de treball: 

• Per als homes era llarga fins als genolls i se cenyia a la cintura amb un cingulum o cinturó de cuir que permetia variar la llargada (generalment de manera asimètrica). Es considerava de mal gust dur-la sense cenyidor. 
• Per a les dones variava la llargada i la amplada. 
• Per a la milícia, bastant curta. 

La túnica es confeccionava cosint dues peces (plagulae), la part del davant era, segons el model, més llarga que la del darrere. 

La túnica més propera a la pell (tunica interior) era aleshores més estreta (tunica strictoria / subucula / indusium) i la segona túnica feia llavors de vestit exterior damunt el qual es posava la toga. Les túniques interiors solien ser de lli; les exteriors, de llana. 

tunica
Tipus de la túnica 

tunica talaris: en temps de Ciceró les túniques dels homes s’allarguen fins a més avall del panxell. Al s. III dC es va allargar encara més, fins arribar als peus, però fins al segle següent no es generalitzà el seu ús fins al punt de considerar indecoroses les túniques més curtes (cf. Sant Agustí, De doctr. Christ. 3, 20). 

• tunica manicata / manuleata: és la túnica amb mànigues que s’introdueix al mateix temps que la talar i que sovint apareixen totes dues característiques. 

Durant la república la túnica talar, amb o sense mànigues, es considerava poc masculina i pròpia de les dones. Fins al s. IV dC no es va popularitzar l’ús de mànigues. 
tunicae clauatae angusticlauia
de franja estreta
tunicae clauatae laticlauia
de franja ampla

tunica clauata: era el vestit que distingia els senadors i cavallers de la resta dels ciutadans. Tenia com a característica una franja porpra (llat. clauus) més o menys ampla segons la dignitat: estreta per als cavallers (4 cmts); ampla per als senadors (12 cmts). 

tunica dalmatica: es tracta d’una túnica blanca amb mànigues curtes, que va arribar a Roma procedent de la Dalmàcia en temps de la república i que, com les altres, era moda entre els efeminats i no se solia lluir en públic. Amb el cristianisme va ser adoptada com a vestit oficial dels diaques i, a partir del s. VII, dels bisbes sota la casulla. 

tunica palmata: de color blanc i amb unes palmes brodades, era específica dels generals en la celebració del triomf. A l’imperi el magistrat de la ciutat quan apareixia en públic adoptava els atributs reservats als generals triomfadors. 

tunica picta: Atribut de Júpiter Capitolí que, com la túnica palmata, era adoptada pel magistrat de la ciutat en circumstancies especials. 

Synthesis ‘síntesi’: Variant de túnica, emprada en la intimitat de la casa i a les festes Saturnals, bastant folgada que servia per a abrigar el tronc i recollir la túnica. Es coneix també amb el nom de uestis cenatoria o cenatorium. 

La toga 

Era el vestit nacional romà per excel·lència en temps de pau. Es posava al damunt de la túnica per a sortir de casa, agafada amb un fermall o fíbula. L’ús de la toga estava reservat únicament als ciutadans romans de gènere masculí independentment de la seva condició social, però sempre va ser una demostració fefaent de la dignitat de qui la vestia; així, els magistrats actuaven sempre amb la toga posada. 

Si bé en els primers temps vestien toga homes i dones, ja en època republicana era mal vist que una dona vestís toga, fet que la convertia en sospitosa de ‘mals costums’. 

Els nens duien la toga praetexta, que canviaven per la toga viril en arribar a la pubertat (17 anys / 14) i les nenes, per l’estola (amb el casament). 

Teixits 

La toga era generalment de llana, però s’empraven també altres teixits com cotó, lli,... depenent de l’època de l’any i el lloc. 

Colors 

De bon principi es conservava el color natural de la llana i es preferia el to clar al fosc, reservat aquest per als artesans, els pobres i el dol privat (no públic). 

Forma i dimensions 

La forma i les dimensions de les togues van variar amb el temps. Era de bon gust no arrossegar-la per terra i, per tant, les mides no podien ser estàndard, sinó que havien de ser forçosament adaptables a l’alçada de l’individu que l’havia de vestir. 

Pel que fa a la forma, aquesta podia ser semicircular, oblonga o bé allargada. Les dimensions aproximades eren 6,50m. de llarg per 2,50 en la part més ampla de la peça de roba. 

Col·locació de la toga 

L’operació de vestir la toga era força complicada i necessitava de l’ajuda d’un esclau (uestiplicus ‘el que plega la roba’). Abans de tot, es preparava la toga, plegant-la longitudinalment en dues parts desiguals i es procedia a col·locar-la en tres etapa: 

Primera: Es feia baixar per davant una de les puntes, per damunt de l’espatlla esquerra fins als peus (1/3 aprox. de la llargada de la toga). Segona: La resta es deixava caure doble per darrere, després se li donava la volta sota el braç dret; Tercera: La resta es posava damunt l’espatlla esquerra. 

La part central, la més difícil de col·locar, amb tots els plecs, s’anomenava sinus ‘plec’ i havia d’estar sota de l’aixella; una vegada situada damunt l’espatlla l’última part de la toga es treia per sota del sinus la primera punta, allargant-la i fent-la sortir. 

Tipus de toga 

Toga pura o toga uirilis sense franja i de colors diversos. 

Toga candida totalment blanca i la portaven els candidats a les eleccions (d’aquest tipus de vestit procedeix els nom dels que es presenten per ser escollits en una votació). 

Toga atra / atrata / pullata obscura, de dol. 

Toga picta/palmata: Brodada amb or, era vestida pels generals triomfadors i, durant l’imperi, pels pretors. Va ser adoptada per August com a insígnia pròpia. 

Toga praetexta: Amb una franja de porpra, la vestien: 
a) els nens i nenes, 
b) els magistrats de les colònies, municipis i regions de Roma; els caps dels collegia durant la celebració de jocs públics, 
c) els sacerdots que oferien un sacrifici, 
d) els senadors en dies de festa, 
e) els magistrats provincials a la cerimònia de presa de possessió. 

Toga purpurea: La vestien en actes solemnes els reis, els censors als funerals, els cònsols i els emperadors. 

Trabea: Amb franges horitzontals de color escarlata, era emprada pels àugurs i sacerdots. 

I fins aquí, la primera entrega per aprendre com es vestien els romans de l’antiga Barcino. Ens hem aturat, bàsicament, en la vestimenta dels homes. El proper article parlarà sobre el vestit de les dones, els complements, les sabates i els pentinats. 


Ricard Llop Altés
Professor de Llatí i Cultura Clàssica de l’Escola Joan Pelegrí. 
Director de Barcino Oriens Grup de Recreació i Reconstrucció Històrica Romana de la Fundació Cultural Hostafrancs. 
Membre de la Junta de l’Associació de Comerciants Creu Coberta. 

Fotografies Conuiuium romanum a càrrec de Barcino Oriens











Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada