VI Barcino·Colonia·Romae 18 i 19 de juny de 2016


divendres, 18 de maig de 2018


BARCINO·COLONIA·ROMAE
VIII Jornades Romanes de Barcelona

2 i 3 de juny a Creu Coberta
Hostafrancs. Barcelona
Barcino

Un viatge al Món Clàssic amb
Barcino Oriens




En col·laboració amb l'Escola Joan Pelegrí
#BarcinoColoniaRomae
#BCR2018

dimecres, 16 de maig de 2018

THERMOPOLIVM
BARCINO·COLONIA·ROMAE
VIII Jornades Romanes de Barcelona



Receptes elaborades seguint fidelment els preceptes
de Marcus Gauius Apicius 'Apici',
i adaptades als paladars d'avui dia.

2 i 3 de juny
al menjador de l'Escola Joan Pelegrí
Hostafrancs. Barcelona
Barcino

Aquí pots consultar les RECEPTES

#BarcinoColoniaRomae
#BCR2018

dilluns, 14 de maig de 2018


BARCINO·COLONIA·ROMAE
VIII Jornades Romanes de Barcelona

2 i 3 de juny a Creu Coberta
Hostafrancs. Barcelona
Barcino

Un viatge al Món Clàssic amb
Barcino Oriens

En col·laboració amb l'Escola Joan Pelegrí

#BarcinoColoniaRomae


#BCR2018


dilluns, 7 de maig de 2018


BARCINO·COLONIA·ROMAE
VIII JORNADES ROMANES DE BARCELONA

Cicle de Conferències 2018

2 i 3 de Juny a la Biblioteca de l'escola Joan Pelegrí. Hostafrancs. Barcelona



Dissabte 2 de juny, 13h

Delos: d’illa sagrada a empori comercial del mediterrani
A càrrec d’Albert Anglès i Minguell, excavador a Vindolanda (UK), estudiós i divulgador del mon grecoromà.

Segons la mitologia clàssica, a l’Illa grega de Delos va néixer el déu Apol·lo, fruit de la relació entre Zeus i Leto, donant lloc a un dels més grans santuaris de pelegrinatge de la Grècia antiga. Habitada des del 3000 aC i amb una rellevància creixent a partir del domini micènic, Delos va esdevenir amb el temps un veritable i poderós "hub" o "emporium mundi" durant l’època hel·lenística i republicana romana. Emplaçada estratègicament al bell mig de les més importants xarxes comercials del Mar Egeu, va tenir una població nombrosa i cosmopolita, malgrat les seves petites dimensions. La importància d'aquesta petita illa de les Cyclades rau, sens dubte, en les seves troballes gairebé inalterades pel seu aviat despoblament: una gran diversitat de santuaris que poden resumir tota la història religiosa de Grècia (incloent les divinitats estrangeres), l’excavació de grans barris que ens han permès un estudi detallat de de les seves cases i de l'equipament domèstic como poques ciutats gregues, un corpus epigràfic únic i uns materials arqueològics molt variats i amb influències de cultures diverses. En aquesta xerrada, intentarem explicar la seva sorprenent evolució i transformació posterior, així com l'important comerç que també varen tenir les illes Cyclades en l’època romana.

Dissabte 2 de juny, 18h
L’organització política de la república romana.
A càrrec de, Francesc Sánchez Pérez, advocat i President de l’Associació Cultural Arraona Romana.

La república romana s’inicià l’any 509 aC, amb la caiguda de la monarquia, i finalitzà amb l’arribada al poder de l’emperador August l’any  27 aC.  Durant cinc segles Roma va anar configurant un sistema polític que va fixar les bases del seu futur com potència imperial del mediterrani.
La conferència tractarà sobre quines eren i com funcionaven les principals institucions polítiques d’aquest període de la història de Roma: el  Senat, les Magistratures i les Assemblees populars.

Dissabte 2 de juny, 19h
La Batalla d’Empúries: pròleg decisiu a la romanització d'Hispània
A càrrec de Francesc Xavier Hernández Cardona, Catedràtic de Didàctica de les Ciències Socials de la UB.

Després de la II Guerra Púnica els romans esdevingueren, en teoria, els amos de la Península Ibèrica i les seves riqueses. Tanmateix quant Roma va voler fer efectiu el seu poder els pobles ibers de la costa van iniciar una revolta general, que es va iniciar el 197 aC i que va arraconar els romans. Per tal de tancar la porta marítima d'accés a Hispania un poderós exèrcit iber va bloquejar el port i la ciutat annexa d’Empúries. Pels romans esdevenia indispensable recuperar el control de les estructures portuàries en tant que Empúries era un cap de pont determinant per accedir a Hispània. El 195 aC. el cònsol Cató va desembarcar a Empúries disposat a posat fi a la revolta dels ibers. F. Xavier Hernàndez va estudiar acuradament la campanya i la batalla d'Empúries el 1992 i va establir, a partir de simulacions i teoria de jocs, hipòtesis interessants congruents amb la descripció dels fets que en fa Tit Livi. Segons F.X. Hernàndez els ibers van ocupar l'antic campament dels Escipions, situat al turó d'Empúries, damunt la Neàpolis, el que després va ser la ciutat romana, per tal de bloquejar les instal·lacions del port d’Empúries i tancar als romans la porta marítima d'Hispania. Cató va acampar a tocar d’Empúries en les platges avui desaparegudes del delta del Ter, entre Empúries i l'Escala. En cap cas va intentar un atac frontal per ocupar el campament iber, atès que aquesta operació militarment incerta hagués pogut costar moltes baixes o fins i tot la derrota. Cató, després de construir un segon campament a la zona de la Clota (l'Escala) va atacar per sorpresa el campament des del darrera, des de ponent. Un contingent de tropes les va fer servir d'esquer i els ibers, segurs de la victòria, van sortir a perseguir els romans. Quan la força ibera va estar fora del campament, Cató, amb les legions que mantenia amagades, la va envestir i derrotar. D'un sol cop va exterminar tota la força dels ibers i esdevingué amo i senyor de la costa fins més enllà de l'Ebre. Probablement va ser una de les batalles més sorprenents i ben planejades de l'antiguitat i que fan pensar que Cató va ser un dels grans genis militars de l'antiguitat.

Diumenge 3 de juny, 12h
El limes septentrional de roma: ambivalència de les “viae” romanes a les províncies imperial de Britannia, Germania i Pannonia
A càrrec de Miquel Vázquez Santiago,Doctor en Biologia per la UAB i membre de Barcino Oriens.

Els enginyers romans van dissenyar una extensa xarxa viaria, arribant a construir uns 90 000–120 000 quilòmetres de calçades o viae. Els principals avenços de l’enginyeria romana van ser: un acurat procés de construcció de la via, el perfeccionament de les estructures que la conformaven (capes de cimentació, transició i rodament) i la introducció d’un sistema de senyalització precís: el mil·liari o milliarium. Les millores ajudaren a la creació d’una xarxa viaria eficient en territoris vitals per a la pervivència de l’Imperi Romà, com foren les fronteres o limites septentrionals. En províncies tan diverses i llunyanes com Britannia o Pannonia la xarxa viària compaginà la primerenca funció militar amb una funció civil i comercial, cabdals per entendre el procés de romanització dels limites Britanicus i renà–danubià.
Aquest treball exposa les principals característiques de les viae romanes i el seu paper essencial en la defensa i romanització d’algunes províncies situades en el limes de l’Imperi Romà.

Diumenge 3 de juny, 13h
Feminisme en el món antic?
A càrrec de, Montserrat Tudela i Penya, directora de la Revista Auriga.

El feminisme és un conjunt heterogeni de moviments socials, polítics, culturals i econòmics que tenen com a objectiu l’equiparació de drets entre homes i dones.
Alguns estudiosos situen l’origen del feminisme els segles XVIII-XIX, en què hi va haver la primera presa de consciència col·lectiva de les dones de l’opressió i dominació que rebien per part del conjunt de la societat patriarcal. A partir d’aquests orígens, es parla de tres onades històriques de feminisme: feminisme il·lustrat, feminisme liberal sufragista i feminisme contemporani.
Però realment en el món clàssic, va haver-hi algun tipus de lluita col·lectiva per l’equiparació del paper de la dona en la societat? Doncs, tot i que no al nivell dels feminismes actuals, ja a Grècia i Roma trobem un certa crítica i qüestionament de l’assignació de rols socials en base al gènere: en la literatura, en alguns grups socials (com les amazones), o fins i tot en certes dones que desenvolupen rols rellevants que majoritàriament són a mans d’homes en els diversos camps socials.



divendres, 4 de maig de 2018


VIII BARCINO·COLONIA·ROMAE
JORNADES ROMANES DE BARCELONA

2 i 3 de Juny a Creu Coberta
Hostafrancs. Barcelona
BARCINO


Un viatge al passat amb Barcino Oriens...



Amb la col·laboració de:

diumenge, 11 de juny de 2017

Receptes per a la confecció del Menú Thermopolium Barcino·Colonia·Romae Escola Joan Pelegrí- FCH

Receptes per a la confecció del Menú
Thermopolium
Barcino·Colonia·Romae
Escola Joan Pelegrí- FCH

Plats d'aquesta edició assenyalats amb negreta

GVSTATIO (aperitiu)

· Moretum (pasta de formatge amb all)
· Oliva in salsura (olives adobades)
· Indica pisa cum saepiis minoribus (pèsols de l'Índia estofats amb sípia)
· Mitulicum porris et satureia (Musclos amb porro i sajolida)

PRIMA MENSA (menjar principal)

· Piscis elixus cum Iure (Peix (bacallà o tonyina) amb salsa)
· Pullus cum caryotis (pollastre amb dàtils)
· Pernae coctarum cum ficus (Pernil rostit amb figues)

SECVNDA MENSA (postres)

· Tiropatina piperota (flam amb pebre negre)
· Dulcia panis (rostes o coques de Santa Teresa)


Receptes 

GVSTATIO (aperitiu)

*MORETVM
Pasta de formatge amb all.

Formatge sec picat amb alls i herbes aromàtiques, api, celiandre, i barrejats amb oli i una mica de vinagre. Apici I. XXXV

Ingredients
Formatge, alls, api, celiandre, oli, vinagre.

Realització
Piqueu els alls en un morter i després afegiu-hi el formatge. Quan ho tingueu ben unit i picat, barregeu-hi les herbes aromàtiques picades ben petites. Lligueu-ho amb una mica d'oli i una mica de vinagre.

Ingredients (Apèndix Virgilià)
· Formatge de cabra o d'ovella, més aviat sec
· 3 grans d'all
· Sal grossa
· Unes quantes fulles verdes d'api
· Unes fulletes de ruda o una altra planta olorosa (els romans hi afegien farigola, d’ entre altres herbes, també es pot afegir: menta, anet, per exemple, sempre respectant el gust de qui s'ho ha de menjar, es dar)
· Uns grans de coriandre (les fulles tenen un sabor diferent, però també es poden fer servir)
· Oli d'oliva per lligar
· Vinagre, un esquitx

Realització
Aixafar en un morter uns grans d'all remullats, amb uns grans de sal grossa, fulles d'api, una mica de ruda (es pot substituir per fulla d'anet o menta, a voluntat), i uns grans de coriandre, tot això es barreja amb les crostes de formatge de cabra o ovella, remenant-ho a poc a poc amb oli d’oliva í un esquitx de vinagre. Ha de sortir una pasta que es pugui untar al pa.

O també es pot fer així:

Picar el coriandre i la farigola fins que estiguin esmicolades. Tallar a troços l’api i l’all tendre per després picar-ho fins que ja no es pugui diferenciar què és que (ha de quedar com una pasta verda, quan es barregi amb el formatge ja s’anirà “esparcint”). Rallar el formatge perquè sigui més fàcil d’amassar i que quedi com per “untar” (també es pot picar, però és molt entretingut i després costa de manejar). Afegir-hi tots els ingredients picats i anar barrejant i amassant fins que quedi pastós. Es pot conservar a la nevera però és recomanable que abans de consumir el deixin una estona a fora perquè es queda dur com una pedra. També es possible que notin que l’olor a all s’intensifica una mica, però el sabor no s’hi correspon.

*OLIVA IN SALSVRA
Olives adobades

És un plat idèntic a l’actual. És pot menjar com acompanyament o com primer plat si l’acompanyem amb pa i formatge.

*INDICA PISA CUM SAEPIIS MINORIBUS

Pèsols de l’Índia estofats amb sípia

Pèsol indi. Cous els pèsols. Quan s'hagin desescumat, talla porro i coriandre verd i ha poses a bullir dins l’olla. Agafes sèpies petites, tal i com vénen amb la seva tinta, i ha cous plegat. Hi afegeixes oli, gàrum i vi, un manat de porros i un de coriandre . Fes-ho coure. Un cop sigui cuit, esmicoles pebre, sèseli, orenga i una mica d'alcaravia, hi vesses suc del que faci el guisat i ha lligues amb vi normal i vi de panses. Talles les sèpies ben petites i les poses amb els pèsols. Hi espolses pebre i ha presentes. Apici V. 111. 3.

Ingredients

Pèsols, sípies, porros, celiandre fresc, pebre, sèseli, orenga, alcaravia, oli, gàrum, vi, vi dolç.

Realització

Bulliu els pèsols i a mig coure escumeu-los, poseu-hi els porros tallats i el celiandre picat. A part agafeu les sípies petites amb la tinta i feu-les coure amb oli, gàrum, porros i celiandre. Un cop cuites, afegiu-hi pebre, sèseli, orenga i una mica d’alcaravia. Traieu una mica de suc i afegiu-hi el vi i el vi dolç. Feu-ho coure. Talleu les sípies en trossets petits i barregeu-les amb els pèsols cuits. Poseu-hi una mica de pebre i serviu-ho.

*MITULICUM PORRIS ET SATUREIA

 Musclos amb porro i sajolida

Per als musclos. Garum, porro tallat petit, comí, vi de panses, sajolida i vi. Afegeix-hi aigua i cou-hi els musclos. Apici IX. IX.


Aquesta recepta és força senzilla, i us assegurarà un triomf a la vostra taula: l'aroma de la sajolida amb el sabor dels porros combina a la perfecció amb la carn dels musclos. Sorpreneu-vos!

Ingredients 

420 g de musclos, 2 peces de porros (la part blanca), Garum, l culleradeta de comí, 2 culleres de fulles seques de sajolida, 1 raig de vi blanc, 1 raig de vi dolç, sal, si cal,  aigua i  oli d'oliva.

Realització 

Feu bullir els musclos amb una mica d'aigua, el porro tallat  petit, el comí sencer, la sajolida, un raig de vi dolç, un de vi i un de garum. Podeu fer una variant: Feu els musclos al vapor, espargint una mica de comí i porro trossejat dins l'aigua. Seguidament, escalfeu la paella amb oli i feu un sofregit dels porros amb una culleradeta de sajolida i el comí en pols. Afegiu-hi els vins, el garum i una mica de l'aigua dels musclos: feu un xup-xup. Tritureu amb la batedora la salsa espessida i aboqueu-la sobre dels musclos, ja presentats oberts a la plata.

PRIMA MENSA (menjar principal)

*PISCIS ELIXVS CVM IVRE
Tonyina  o Bacallà amb salsa

Salsa per al peix. Pebre, comí, timó, coriandre, ceba, panses, vinagre, mel, vi, gàrum i oli. Ho escalfes i ho lligues amb fècula. Apici X. II. 10.

Ingredients
Tonyina, pebre, comí, farigola, celiandre, ceba, panses, vinagre, mel, vi, gàrum, oli, fècula (farina).

Realització
Heu de coure la tonyina com vulgueu, ja que aquesta recepta només descriu els ingredients de la salsa. És una salsa calenta lligada amb farina que la podeu fer de la manera següent: sofregiu la ceba i un cop la tingueu rossa afegiu-hi les panses, el pebre, el comí, la farigola, el celiandre, la mel, el vi i el gàrum. Feu-ho coure una mica i poseu-hi una mica de farina per a unir-ho. Serviu aquesta salsa per sobre de la tonyina cuita.

*PVLLVS CVM CARYOTIS
Pollastre amb dàtils

Pollastre amb el seu propi suc. Esmicola pebre, comí, una mica de timó, llavor de fonoll, menta, ruda i arrel de laserpici, vessa-hi vinagre, afegeix-hi dàtil cariota i esmicola-ho tot. Lliga-ho amb mel, vinagre, gàrum i oli. Deixa refredar, eixuga el pollastre i presenta'l després d'haver-hi abocat la salsa. Apici VI. VIII. 7.

Ingredients
Pollastre, pebre, comí, timó, llavor de fonoll, menta, ruda, arrel de laser, dàtils, mel, vinagre, gàrum i oli.

Realització
Poseu el pollastre en una cassola i afegiu-hi pebre, comí, timó, llavor de fonoll, menta, ruda, arrel de laser, dàtils, mel, vinagre. Un cop cuit traieu el pollastre i assequeu-lo. Coleu el suc i afegiu-hi mel, gàrum i oli, lligueu bé la salsa i deixeu-la refredar. Un cop freda poseu-la sobre el pollastre.

* PERNAE COCTARVM CVM FICVS
Pernil rostit amb figues

Després d'haver bullit el pernil amb moltes figues seques i amb tres fulles de llorer, li treus la pell, hi fas incisions quadrades i les omples de mel. Després untes el pernil amb farina barrejada amb oli, com si fos una segona pell, i quan la farina sigui cuita treus el pernil del forn i el presentes així mateix. Apici VII. IX.I.

Ingredients
Pernil, figues, 3 fulles de llorer, mel, farina, oli.

Realització
Bulliu el pernil amb moltes figues i les fulles de llorer. Un cop cuit traieu-li la pell, feu-li unes incisions quadrades i ompliu-les de mel. Després barregeu farina amb oli, poseu sobre el pernil aquesta pasta com si fos una segona pell. Fiqueu-lo al forn fins que sigui cuita la pasta que el recobreix i ja el podeu servir.

Aquesta recepta d'un pernil tapat amb pasta és adaptable al nostre gust actual. Ara també es tapen amb pasta alguns menjars com carns i peixos.

Als romans els agradaven molt els pernils, sobretot els de la Cerdanya, que eren famosos i s'exportaven. Aquesta recepta és feta segurament amb pernil salat bullit amb figues que donen un punt dolç al salat del pernil.

SECVNDA MENSA (postres)

*TYROPATINA PIPERATA
Flam amb pebre negre

Tiropatina. Prens una quantitat de llet d'acord amb la capacitat de la plata i la barreges amb mel, com si fos per a un plat amb llet, i poses cinc ous per cada sester, tres per mig sester. Ho dissols bé fins que quedi un sol cos, ho coles en una cucuma i ho cous a foc lent. Quan hagi pres, hi espolses pebre i ho presentes. Apici VII. XI. 7.

Ingredients
Per 5 ous, 1/2 litre de llet; per 3 ous, 1/4 de litre de llet, pebre, (mel).

Realització
Bateu els ous amb la llet i coleu-ho en una cassola. Poseu-ho a coure a foc molt lent i un cop cuit afegiu-hi pebre. Si remeneu tots els ingredients i els feu coure molt a poc a poc (bany Maria), us sortirà una crema i, si no ho remeneu, us quedarà unit i pres com un flam. Aquesta recepta en el llibre d'Apici és en l'apartat de dolços, encara que no porta cap ingredient que ho sigui. Per tant, suposem que el flam era dolç: poseu-hi la quantitat de mel per endolcir que cregueu oportuna.

*DVLCIA PANIS
Rostes o coques de Santa Teresa

Altrament per a dolços. Agafes pa del millor blat, en treus la crosta i en fas trossos grans. Els poses amb llet, els fregeixes amb oli, hi poses mel per sobre i ho presentes. Apici VII. XI. 3.

Ingredients
Pa, llet, oli, mel.

Realització
Traieu la crosta al pa i feu-ne llesques grans, suqueu-les amb llet i fregiu-les amb oli ben calent. Un cop fregides, traieu-les i unteu-les amb mel.

Aquesta recepta és una variant molt semblant de les torradetes de Santa Teresa que es fan actualment.



Com era un banquet romà.

La descripció del festí de Trimalció que ens ofereix Petroni en el seu Satiricó ens permet saber amb força exactitud com eren els banquets romans.

Els comensals es reunien al triclini, o menjador, una sala amb tres llits situats al voltant d'una taula quadrada, de la qual tothom se servia.

Menjaven reclinats, repenjats en el braç esquerre i amb els peus descalços. En cada llit, s'hi instal·laven tres persones.

A les cases romanes hi havia com a mínim dos triclinis, el d'estiu i el d'hivern, segons la direcció del sol, però a la de Trimalció n'hi havia més.

Gairebé sempre menjaven amb els dits (recordem que en aquella època no hi havia forquilles, i els ganivets i les culleres s'utilitzaven poc) i feien servir tovallons, que cada comensal es portava de casa.

Els convidats es perfumaven i es posaven corones de flors, de roses sobretot, perquè creien que els protegien dels efectes del vi; a vegades arrencaven els pètals de les corones per tirar-los dintre dels vasos.

Abans de començar l'àpat, l'amfitrió oferia una libació als lars, divinitats protectores de la casa. El sopar es desenvolupava segons un ritual format per costums immemorials, com ara meditar sobre la mort, oferir regals i petites sumes de diners, i sovint hi actuaven músics, ballarins i fins i tot gladiadors. A les postres es debatien temes filosòfics i literaris, i es recitaven versos.