VI Barcino·Colonia·Romae 18 i 19 de juny de 2016


dijous, 12 d’abril de 2012

"BARCINO·COLONIA·ROMAE": EL PROPÒSIT DE LES JORNADES ROMANES DE BARCELONA

BARCINO·COLONIA·ROMAE 

LES JORNADES ROMANES DE BARCELONA 

EL PROPÒSIT DE LES JORNADES ROMANES DE BARCELONA

Les Jornades de Recreació i Divulgació Històrica pretenen difondre el coneixement de la història antiga fent que tothom pugui veure, sentir i tocar els elements essencials que caracteritzen aquest període fonamental de la història de la humanitat, de la nostra història. “Veure” vol dir presentar activitats que ens acostin a la realitat del món antic. “Sentir” significa mostrar cada recreació i reconstrucció històrica de la manera més propera a l'interlocutor perquè desenvolupi l’empatia històrica a bastament. I “Tocar” és fer realitat els objectes, les imatges, les eines, els vestits i altres realitats diverses de l’antiguitat per acostar-les a l’espectador.

La Recreació Històrica, doncs, vol donar vida al passat en els nostres dies i així posar a l’abast de tothom la Història de la Cultura amb una perspectiva tant dinàmica com divertida i amb una forma didàctica i propera, amb l’objectiu de fer seva la màxima llatina del “docere et delectare” (ensenyar i gaudir, ensenyar i fer que qui aprèn es diverteixi, s’ho passi bé, tant o més que aquell qui ensenya).


I per què Roma? Per què ens interessa saber com vivien els antics romans i què succeïa cada dia als seus carrers? L’estudi, la recreació i l’actualització de la Roma Caput Mundi ens permet de conèixer què s’esdevenia en cadascuna de les coloniae, com ara la nostra Barcino, les quals conformaven tot el vast Imperi Romà i eren un petit mirall de la gran urbs.

Com assenyala l’erudit investigador i divulgador Alberto Angela al seu llibre Un día en la antigua Roma. Vida cotidiana, secretos y curiosidades, La esfera de los libros, Madrid, 2009 (obra de molt recomanable lectura), tots hem trobat a faltar en els cartells i les guies dels Museus i dels jaciments arqueològics aquell encant indescriptible que té el món romà i que es pot reviure cada vegada que ens acostem la seva vida quotidiana.


I precisament aquest és l'esperit de les jornades: explicar la gran Història a través moltes petites històries quotidianes que constitueixen el dia a dia d’una petita Barcino fundada entre el 15 i el 10 a. de C.: què se sentia en passejar pels seus carrers? Com eren els rostres de la gent que passava al costat nostre? Què es veia des de les balconades? Quin gust tenia el menjar? Quin tipus de llatí sentiríem parlar als carrers?, etc.

Així doncs, durant les jornades es desenvoluparan tot una sèrie d’actuacions i de recreacions històriques que presenten fets, situacions o realitats tal i com devien succeir fa dos mil anys, a fi de donar al visitant la sensació d'anar pels carrers d’aquesta petita ciutat o d’entrar dins la domus d’un potentat ciutadà, de respirar les seves olors i els seus perfums, comprar al seu mercat, d'entrar a les tabernae o de veure legionaris pel carrer. Només així es pot entendre el que significava realment viure en una ciutat de l'Imperi Romà.


Naturalment, les escenes que desfilaran davant dels vostres ulls durant aquests dies de retorn a l'Antiga Roma no són imaginàries, sinó que deriven directament dels resultats d'estudis i investigacions que han portat a terme especialistes en diversos aspectes de la Cultura Clàssica romana que van des de la cuina a la medicina passant per la tecnologia militar i l’urbanisme o el coneixement exhaustiu de la vida familiar, entre moltes altres coses.

I tot plegat vol fer-nos adonar que la nostra forma de viure és filla directa de la dels romans. No seríem els mateixos si no hagués existit una edat romana. Normalment la civilització romana s'identifica amb els rostres dels emperadors, amb les legions en marxa i amb les llargues columnates dels temples. Però la seva autèntica força va ser una altra.

El secret de Roma, com diu Angela, va ser el seu modus vivendi quotidià: la forma de construir cases, de vestir-se, de menjar, d'interactuar amb els altres, dins i fora de la família, tot això emmarcat en un precís sistema de lleis i regles socials. Aquest aspecte va romandre essencialment inalterat durant segles, és clar que amb la seva pròpia evolució gradual, i va permetre a la civilització romana sobreviure fins als nostres dies.

Efectivament, l'Imperi romà no ens va deixar només estàtues i monuments extraordinaris. Ens va deixar un programari que ens permet viure cada dia. Romà és l'alfabet que utilitzem, fins i tot a internet. El català deriva del llatí, com l’italià, el castellà, el portuguès, el francès o el romanès (i fins i tot, com sabem, un tant per cent elevat de paraules angleses tenen el seu origen en el llatí). Per no parlar del sistema jurídic, del viari, de l'arquitectura, de la pintura, de l'escultura, que no serien el mateix sense els romans. Bona part del sistema de vida occidental no és una altra cosa que l'evolució moderna del sistema romà.

En aquest sentit i com hem assenyalat a l’anterior article publicat, aquestes primeres jornades giraran al voltant de la vida civil i el comerç. Però la nostra intenció és anar incorporant, any rere any, a cada una de les pròximes jornades, un nou àmbit propi del món romà: el militar, l’artístic, l’esportiu, el culinari, el tecnològic, la diversió,... i que, d’aquesta manera, s’acabi conformant una visió, tan completa com sigui possible, però dins les nostres possibilitats, d’una petita ciutat romana que esdevindrà posteriorment la nostra ciutat actual.

I des del punt de vista humà i cultural, hem de pensar que el perímetre de les fronteres terrestres de l’Imperi romà mesurava més de deu mil quilòmetres i reunia poblacions molt diferents, fins i tot físicament: des dels rossos del nord d'Europa fins a les ètnies d'Orient Pròxim, de les asiàtiques a les nord-africanes. Totes elles emmarcades dins d’un equilibri intercultural molt especial de tolerància i aprenentatge.
És curiós que Florus, escriptor romà del s. II a. de C., referint-se als habitants de l’actual Tarraco, els defineix com un poble honrat, estalviador, tranquil, que guarda un cert recel del foraster, però que, un cop provat, el tracta bé. Una descripció que ens acosta molt a alguns tòpics que altres pobles peninsulars utilitzen per criticar, menystenir i ridiculitzar la població actual de la mateixa zona i que, per extensió, refereix ara a tots els catalans. Però Florus entenia que aquestes eren qualitats, i les hem d’entendre com un tret d’identitat cultural que ens defineix com a poble dins del maremagnum de cultures que hi ha a Hispania, i ara, pel fet de la globalització, al món. El coneixement del món romà, doncs, ens ajuda també a refermar els nostres trets culturals, nacionals i diferenciadors.

I el cor de tot era Roma. Estava situada exactament en el centre de l'Imperi. Era un centre de poder, per descomptat, però també una ciutat rica en cultura literària, jurídica, filosòfica. I, sobretot, una ciutat cosmopolita, alguna cosa semblant a les Nova York, Londres o Barcelona actuals. A Roma es reunien persones de cultures molt diverses. Caminant pels seus carrers hom podia creuar-se amb riques senyores muntades al seus palanquins, metges grecs, oficials de cavalleria gals, senadors itàlics, mariners espanyols, sacerdots egipcis, prostitutes xipriotes i gaditanes, comerciants d'Orient Pròxim, esclaus germànics...


Un univers sorprenent i irrepetible que es copiava i multiplicava en totes les colònies romanes a imatge de la gran Roma, i que ara volem reviure a la nostra Barcino actual.

Hem d’entendre, doncs, i per concloure, que les jornades de recreació, reconstrucció i divulgació històrica romanes són, curiosament, el procés invers a com es planteja l’educació actual. El segle XXI, segle de les tecnologies de la informació i de la comunicació, del món digital i en 3D, no pot fer més que presentar la història del món de forma virtual, molt acolorida i amb una gran definició d’imatge, però, malauradament, intangible, irreal. En canvi, les jornades ens fan sentir, ens fan viure i ens poden deixar tocar allò que ens agrada i interessa; ens donen, en definitiva, allò que realment mou l’esser humà: la curiositat per tocar, i en tocar, sentir i viure el món, fer-lo teu i assumir-lo, aprendre’l i gaudir-ne.

Ricard Llop Altés
Professor de Llatí i Cultura Clàssica de l’Escola Joan Pelegrí.
Director de Barcino Oriens Grup de Recreació i Reconstrucció Històrica Romana de la Fundació Cultural Hostafrancs.
Membre de la Junta de l’Associació de Comerciants Creu Coberta.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada