MEMÒRIA HISTÒRICA I PARTICIPACIÓ CIUTADANA (I) PROGRAMA D’ACTIVITATS DE LES JORNADES

BARCINO·COLONIA·ROMAE 
LES JORNADES ROMANES DE BARCELONA

MEMÒRIA HISTÒRICA I PARTICIPACIÓ CIUTADANA (I)
PROGRAMA D’ACTIVITATS DE LES JORNADES

Lluís Amiguet, en una entrevista publicada a “La Contra” de La Vanguardia el 16 de febrer de 2010 li preguntava a Sir John Elliot, historiador i hispanista, “Per a què serveix saber història?”. L’il·lustre professor contestava, amb la sapiència de molts anys d’estudi i feina a les Universitats d’Oxford i Princeton, que serveix “per a ser lliures. Els ciutadans sense memòria històrica són més manipulables”. 

Actualment estem en una societat cada vegada més ahistòrica, una societat que cada dia menysprea ostensiblement el coneixement del nostre passat, de les nostres arrels, de la nostra procedència i de la lògica evolució que hem patit i que ens ha portat a ser com ara som. 

Aquells qui seguim sentint estima pel món de les Humanitats i de la Cultura Clàssica i hi estem immersos per mirar enrere i així intentar d’entendre’ns, reflexionàvem sobre aquests temes en les V Jornades de Clàssiques que organitza el Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya. 

Assenyalàvem que cada vegada més ens trobem tenallats en un món i una societat en què es sobrevalora la Tecnologia i la Ciència i es menysté, es critica i menysvalora tot allò que té a veure amb les Humanitats: l’art, la literatura, la història, la llengua i, en definitiva, les Ciències Socials, que, òbviament, també són una “ciència”, ja que tenen projectes d’investigació, de recerca i de desenvolupament. Però gairebé ningú no ho considera “ciència”, perquè, és clar, no genera diners, com ho fan, a tall d’exemple, la investigació farmacèutica, l’enginyeria bèl·lica o l’automobilística. 

També comentàvem que, a les nostres escoles, quan els alumnes han d’escollir itineraris d’estudis a 4t d’ESO i després a Batxillerat, hi ha una clara tendència a empènyer els alumnes cap a les vessants científiques, tecnològiques i empresarials, ja que socialment es consideren com les millors opcions per desenvolupar-se en el futur i, en definitiva, guanyar-se la vida. És evident el descrèdit que tenen els estudis “Humanístics” atès que, segons diuen, no serveixen de res ni per a res. 

Aquesta situació ens ha portat a trobar-nos davant d’una societat en què la Ciència domina tots els àmbits del coneixement, però, malauradament, és una “ciència sense consciència”, i la consciència només és la reflexió que l’ésser humà fa de si mateix. 

Actualment, conscienciar-se cada vegada és més difícil, perquè cada dia que passa la societat actual té menys referents en els quals reflectir-se, on observar-se i analitzar-se, cada vegada té menys història per poder comprendre’s. 

I en aquest sentit, les V Jornades de Clàssiques ens aconduïen a pensar, amb una dosi d’agosarament, que hi ha hagut una maniobra tendenciosa dels grans grups de poder, dels governs, de les grans màquines econòmiques que mouen i globalitzen el planeta, per fer que aquesta desculturització, aquesta situació d’ahistòria, es converteixi en l’eix vertebrador de la nostra societat: si la població, la societat actual, no té referents històrics, es podrà manipular, mistificar i falsejar a voluntat i desig, sense que la ciutadania tingui sentit crític. Es crea, doncs, una societat científica sense memòria històrica i que només pensa en el progrés, sí, però en un progrés sense sentit, plenament deshumanitzat. 

En definitiva, un poble sense referents històrics és un poble que no pot ser crític amb el que posseeix i viu, ja que no té a l’abast elements de comparació ni factors de contrast de la seva situació de benaurança o de desencís. 

A tall de breu exemple, la crisi econòmica, financera i immobiliària que ara estem passant té un clar precedent en la crisi que va patir l’Imperi Romà l’any 33 dC durant el govern de Tiberi. Amb l’expansió imperial, els antics romans van començar a viure per sobre de les seves possibilitats i es van endeutar excessivament. Un conflicte amb els prestamistes va provocar el major crac financer conegut fins al moment. Una situació que és un magnífic exemple del procés de creació de l’anomenada bombolla immobiliària i financera, possiblement comparable amb la situació actual, marcant sempre les diferències que hi ha atenent als canvis que ha produït l’evolució i l’adaptació de l’economia a cada sistema social i polític. 

Probablement si l’estament polític i els seus tecnòcrates assessors en assumptes econòmics i socials haguessin fet cas de la Història, s’hauria pogut intentar corregir, encara que potser no definitivament, la situació actual als països anomenats desenvolupats... per bé que potser podríem anomenar-nos d’una altra manera, tot veient el que ens està succeint. La qualificació la deixo al vostre lliure pensament...

I ara, davant d’aquest panorama poc engrescador, sorgeixen les Jornades de Recreació, Reconstrucció i Divulgació Històrica Romana Barcino·Colonia·Romae. 

Aquest any inicien el repte de reprendre el camí perquè les Humanitats i la Cultura Clàssica tornin a ser referent i guia per a les generacions actuals i les futures. Recordem que la finalitat d’aquest esdeveniment és, com dèiem en un article anterior, “donar vida al passat en els nostres dies i així posar a l’abast de tothom la Història de la Cultura amb una perspectiva tant dinàmica com divertida i amb una forma didàctica i propera, amb l’objectiu de fer seva la màxima llatina del “docere et delectare” (ensenyar i gaudir, ensenyar i fer que qui aprèn es diverteixi, s’ho passi bé, tant o més que aquell qui ensenya)” i “fer-nos adonar que la nostra forma de viure és filla directa de la dels romans. No seríem els mateixos si no hagués existit una edat romana” i el seu coneixement és bàsic per poder entendre el món actual. 

I la nostra proposta d’immersió històrica, de recuperació de la memòria històrica per ajudar-nos a comprendre’ns, només pot cristal·litzar gràcies a la participació ciutadana i popular. 

És necessària la implicació de tothom en aquest exercici d’empatia històrica, en què us proposem de retornar durant unes hores a les arrels de la nostra història, per reviure i suscitar l’interès de tots plegats en tot allò que a poc a poc ens pot ajudar a falcar les nostres arrels culturals, la nostra llengua i els trets que ens fan diferents als altres pobles, però que ens hi igualen en tradició cultural, política, i dibuixen, també, els trets d’una Nació. És necessària la implicació de tots els qui formem part del nostre barri ara que les Jornades inicien el seu viatge en el temps. I, després, de tot el nostre districte i, en un futur no gaire llunyà, de tot Barcelona. 

Per això ens enorgulleix que les Jornades hagin sorgit de l’entesa entre tres entitats del barri, la Fundació Cultural Hostafrancs, el Grup de Recreació i Reconstrucció Històrica Barcino Oriens i l’Associació de Comerciants de la Creu Coberta, i que hagin estat acollides amb el màxim interès per totes les altres entitats i institucions properes a les quals han estat presentades i se’ls ha proposat de col·laborar, patrocinar i promoure: el Secretariat d’Entitats del Districte, el Districte Sants-Montjuïc de l’Ajuntament de Barcelona, el Museu d’Arqueologia de Catalunya (Barcelona), el Museu d’Història de Barcelona i el Museu d’Història de Catalunya, entre d’altres. 

I seguint la nostra iniciativa, aquest any, dos col·lectius del barri han acceptat el repte de participar, d’apropar la seva activitat al món romà. L’Escola de ball “Fàbrica de Somnis de Sonia Alonso” i el grup de teatre No sabem on anem, vinculat a la Fundació Cultural Hostafrancs. 

En el proper article del dia 5 de maig us explicarem amb detall quin serà el programa de les activitats de les Jornades Barcino·Colonia·Romae, quin serà el paper dels grups de recreació i reconstrucció històrica romana, de quina manera les dues entitats del barri ens embolcallaran dins la història romana, així com tots els altres components que configuraran aquest festival romà de Barcelona. 

Ricard Llop Altés 

Professor de Llatí i Cultura Clàssica de l’Escola Joan Pelegrí. 

Director de Barcino Oriens Grup de Recreació i Reconstrucció Històrica Romana de la Fundació Cultural Hostafrancs. 

Membre de la Junta de l’Associació de Comerciants Creu Coberta.