Articles

VI Barcino·Colonia·Romae 18 i 19 de juny de 2016


divendres, 13 d’abril del 2012

"BARCINO·COLONIA·ROMAE": EL PROPÒSIT DE LES JORNADES ROMANES DE BARCELONA

BARCINO·COLONIA·ROMAE 

LES JORNADES ROMANES DE BARCELONA 

EL PROPÒSIT DE LES JORNADES ROMANES DE BARCELONA

Les Jornades de Recreació i Divulgació Històrica pretenen difondre el coneixement de la història antiga fent que tothom pugui veure, sentir i tocar els elements essencials que caracteritzen aquest període fonamental de la història de la humanitat, de la nostra història. “Veure” vol dir presentar activitats que ens acostin a la realitat del món antic. “Sentir” significa mostrar cada recreació i reconstrucció històrica de la manera més propera a l'interlocutor perquè desenvolupi l’empatia històrica a bastament. I “Tocar” és fer realitat els objectes, les imatges, les eines, els vestits i altres realitats diverses de l’antiguitat per acostar-les a l’espectador.

La Recreació Històrica, doncs, vol donar vida al passat en els nostres dies i així posar a l’abast de tothom la Història de la Cultura amb una perspectiva tant dinàmica com divertida i amb una forma didàctica i propera, amb l’objectiu de fer seva la màxima llatina del “docere et delectare” (ensenyar i gaudir, ensenyar i fer que qui aprèn es diverteixi, s’ho passi bé, tant o més que aquell qui ensenya).


I per què Roma? Per què ens interessa saber com vivien els antics romans i què succeïa cada dia als seus carrers? L’estudi, la recreació i l’actualització de la Roma Caput Mundi ens permet de conèixer què s’esdevenia en cadascuna de les coloniae, com ara la nostra Barcino, les quals conformaven tot el vast Imperi Romà i eren un petit mirall de la gran urbs.

Com assenyala l’erudit investigador i divulgador Alberto Angela al seu llibre Un día en la antigua Roma. Vida cotidiana, secretos y curiosidades, La esfera de los libros, Madrid, 2009 (obra de molt recomanable lectura), tots hem trobat a faltar en els cartells i les guies dels Museus i dels jaciments arqueològics aquell encant indescriptible que té el món romà i que es pot reviure cada vegada que ens acostem la seva vida quotidiana.


I precisament aquest és l'esperit de les jornades: explicar la gran Història a través moltes petites històries quotidianes que constitueixen el dia a dia d’una petita Barcino fundada entre el 15 i el 10 a. de C.: què se sentia en passejar pels seus carrers? Com eren els rostres de la gent que passava al costat nostre? Què es veia des de les balconades? Quin gust tenia el menjar? Quin tipus de llatí sentiríem parlar als carrers?, etc.

Així doncs, durant les jornades es desenvoluparan tot una sèrie d’actuacions i de recreacions històriques que presenten fets, situacions o realitats tal i com devien succeir fa dos mil anys, a fi de donar al visitant la sensació d'anar pels carrers d’aquesta petita ciutat o d’entrar dins la domus d’un potentat ciutadà, de respirar les seves olors i els seus perfums, comprar al seu mercat, d'entrar a les tabernae o de veure legionaris pel carrer. Només així es pot entendre el que significava realment viure en una ciutat de l'Imperi Romà.


Naturalment, les escenes que desfilaran davant dels vostres ulls durant aquests dies de retorn a l'Antiga Roma no són imaginàries, sinó que deriven directament dels resultats d'estudis i investigacions que han portat a terme especialistes en diversos aspectes de la Cultura Clàssica romana que van des de la cuina a la medicina passant per la tecnologia militar i l’urbanisme o el coneixement exhaustiu de la vida familiar, entre moltes altres coses.

I tot plegat vol fer-nos adonar que la nostra forma de viure és filla directa de la dels romans. No seríem els mateixos si no hagués existit una edat romana. Normalment la civilització romana s'identifica amb els rostres dels emperadors, amb les legions en marxa i amb les llargues columnates dels temples. Però la seva autèntica força va ser una altra.

El secret de Roma, com diu Angela, va ser el seu modus vivendi quotidià: la forma de construir cases, de vestir-se, de menjar, d'interactuar amb els altres, dins i fora de la família, tot això emmarcat en un precís sistema de lleis i regles socials. Aquest aspecte va romandre essencialment inalterat durant segles, és clar que amb la seva pròpia evolució gradual, i va permetre a la civilització romana sobreviure fins als nostres dies.

Efectivament, l'Imperi romà no ens va deixar només estàtues i monuments extraordinaris. Ens va deixar un programari que ens permet viure cada dia. Romà és l'alfabet que utilitzem, fins i tot a internet. El català deriva del llatí, com l’italià, el castellà, el portuguès, el francès o el romanès (i fins i tot, com sabem, un tant per cent elevat de paraules angleses tenen el seu origen en el llatí). Per no parlar del sistema jurídic, del viari, de l'arquitectura, de la pintura, de l'escultura, que no serien el mateix sense els romans. Bona part del sistema de vida occidental no és una altra cosa que l'evolució moderna del sistema romà.

En aquest sentit i com hem assenyalat a l’anterior article publicat, aquestes primeres jornades giraran al voltant de la vida civil i el comerç. Però la nostra intenció és anar incorporant, any rere any, a cada una de les pròximes jornades, un nou àmbit propi del món romà: el militar, l’artístic, l’esportiu, el culinari, el tecnològic, la diversió,... i que, d’aquesta manera, s’acabi conformant una visió, tan completa com sigui possible, però dins les nostres possibilitats, d’una petita ciutat romana que esdevindrà posteriorment la nostra ciutat actual.

I des del punt de vista humà i cultural, hem de pensar que el perímetre de les fronteres terrestres de l’Imperi romà mesurava més de deu mil quilòmetres i reunia poblacions molt diferents, fins i tot físicament: des dels rossos del nord d'Europa fins a les ètnies d'Orient Pròxim, de les asiàtiques a les nord-africanes. Totes elles emmarcades dins d’un equilibri intercultural molt especial de tolerància i aprenentatge.
És curiós que Florus, escriptor romà del s. II a. de C., referint-se als habitants de l’actual Tarraco, els defineix com un poble honrat, estalviador, tranquil, que guarda un cert recel del foraster, però que, un cop provat, el tracta bé. Una descripció que ens acosta molt a alguns tòpics que altres pobles peninsulars utilitzen per criticar, menystenir i ridiculitzar la població actual de la mateixa zona i que, per extensió, refereix ara a tots els catalans. Però Florus entenia que aquestes eren qualitats, i les hem d’entendre com un tret d’identitat cultural que ens defineix com a poble dins del maremagnum de cultures que hi ha a Hispania, i ara, pel fet de la globalització, al món. El coneixement del món romà, doncs, ens ajuda també a refermar els nostres trets culturals, nacionals i diferenciadors.

I el cor de tot era Roma. Estava situada exactament en el centre de l'Imperi. Era un centre de poder, per descomptat, però també una ciutat rica en cultura literària, jurídica, filosòfica. I, sobretot, una ciutat cosmopolita, alguna cosa semblant a les Nova York, Londres o Barcelona actuals. A Roma es reunien persones de cultures molt diverses. Caminant pels seus carrers hom podia creuar-se amb riques senyores muntades al seus palanquins, metges grecs, oficials de cavalleria gals, senadors itàlics, mariners espanyols, sacerdots egipcis, prostitutes xipriotes i gaditanes, comerciants d'Orient Pròxim, esclaus germànics...


Un univers sorprenent i irrepetible que es copiava i multiplicava en totes les colònies romanes a imatge de la gran Roma, i que ara volem reviure a la nostra Barcino actual.

Hem d’entendre, doncs, i per concloure, que les jornades de recreació, reconstrucció i divulgació històrica romanes són, curiosament, el procés invers a com es planteja l’educació actual. El segle XXI, segle de les tecnologies de la informació i de la comunicació, del món digital i en 3D, no pot fer més que presentar la història del món de forma virtual, molt acolorida i amb una gran definició d’imatge, però, malauradament, intangible, irreal. En canvi, les jornades ens fan sentir, ens fan viure i ens poden deixar tocar allò que ens agrada i interessa; ens donen, en definitiva, allò que realment mou l’esser humà: la curiositat per tocar, i en tocar, sentir i viure el món, fer-lo teu i assumir-lo, aprendre’l i gaudir-ne.

Ricard Llop Altés
Professor de Llatí i Cultura Clàssica de l’Escola Joan Pelegrí.
Director de Barcino Oriens Grup de Recreació i Reconstrucció Històrica Romana de la Fundació Cultural Hostafrancs.
Membre de la Junta de l’Associació de Comerciants Creu Coberta.

dilluns, 9 d’abril del 2012

BARCINO·COLONIA·ROMAE. LES JORNADES ROMANES DE BARCELONA


BARCINO·COLONIA·ROMAE

LES JORNADES ROMANES DE BARCELONA

El Mercat Romà de la Creu Coberta



MMXII, SEGONA EDICIÓ!!


Fruit de la col·laboració i entesa entre la Fundació Cultural Hostafrancs, el Grup de Recreació i Reconstrucció Històrica Barcino Oriens i l’Associació de Comerciants de la Creu Coberta ha nascut el projecte BARCINO·COLONIA·ROMAE, les II JORNADES ROMANES DE BARCELONA i El Mercat Romà de la Creu Coberta, que celebrarem durant el cap de setmana del 2 i 3 DE JUNY DE 2012 amb el Macellum Romanum o “Mercat Romà”, tot ocupant la llargada del carrer de La Creu Coberta, de Plaça d'Espanya a Moainés.

Les Jornades Romanes pretenen divulgar el coneixement de la història antiga romana fent que tothom pugui veure, sentir i tocar els elements fonamentals que caracteritzen aquest període de la història de la humanitat, de la nostra història. I la Recreació Històrica, en la mateixa línia, vol donar vida al passat en els nostres dies i així posar a l’abast de tothom la Cultura Clàssica Romana, ja que aquesta és l’essència i les arrels de la nostra civilització, la qual, òbviament, té una pervivència real en els nostres dies. Recordem que molts elements que fem servir quotidianament o que caracteritzen la nostra societat ja els van inventar els romans -des de les pinces de les celles a l’extirpació de cataractes-, que el món clàssic és present en l’Art, el Dret, el Menjar (la dieta mediterrània), i, fonamentalment, en la Llengua...

I el punt àlgid d’aquestes Barcino·Colonia·Romae, en la seva primera edició, serà l’organització d’un Macellum Romanum o “Mercat Romà”, com ja hem assenyalat.


La idea de començar per la recreació un mercat romà sorgeix del fet que la Fundació, El Grup i l’Associació vivim i formem part de l’eix comercial més llarg d’Europa (el Carrer de la Creu Coberta i Sants...) i l’essència del comerç, tal i com la coneixem, va néixer pràcticament a la Roma Clàssica. Per tant, som un clar exemple i mostra de la pervivència del Món Clàssic Romà, concretament en l’aspecte que reflecteix el comerç al detall, tal com succeïa a les Tabernae dels carrers romans i als Forum(s) de les seves ciutats.

Per altra banda, estem vivint un temps que, entre moltes altres perspectives, s’ha definit des de la globalització. Cada dia, la mescla de cultures i d’identitats és més forta i, per a alguns, intolerable, atès que veuen diluir-s’hi la seva comprensió del món, la seva identificació del món, i es veuen desdibuixats entre moltes altres identificacions i comprensions del món. Però això és la interculturalitat: trobar-se un mateix en un maremàgnum d’identitats.


El primer procés de Globalització es va donar en el món romà. Ens agradi o no, i havent de reconèixer les connotacions negatives i militaristes, la primera gran barreja cultural entre el nord i el sud i l’orient i l’occident es va produir amb l’Imperi Romà. Però els romans sabien amb claredat qui eren, com eren i quin era el seu paper en el món. També sabien, potser inconscientment, que l’única manera de superar-se i de ser cada vegada més grans i admirats era tenir la capacitat d’assimilar, d’adoptar tot allò que fos positiu de les altres cultures amb les quals entraven en contacte. Per això, ara, l’eclecticisme romà és un factor important per entendre què està succeint al món i ens pot ajudar a valorar positivament tot allò que ens aporten els altres pobles. La nostra esplèndida dieta mediterrània, per exemple, inventada i popularitzada si més no pels romans, només és la suma, la conjunció i la utilització de tots els productes alimentaris de la riba del Mare Nostrum, de totes les seves costes, des de Fenícia a Hispània, des de la Gàl·lia a Egipte. I és la dieta mediterrània el paradigma d’equilibri d’aliments que fa que el cos funcioni correctament... Podríem interpretar-ho com una metàfora de la nostra civilització, de l’antiga, de l’actual i de la d’un futur proper.


I aquesta interculturalitat la trobem en el nostre dia a dia quan anem a comprar, quan entrem a les diverses botigues, als restaurants, al mercat, etc.


Per aquest motiu creiem que és força escaient iniciar les nostres 1es Jornades Romanes de Barcelona intentant recrear de la millor manera possible com era un mercat romà en el qual trobarem els mateixos productes bàsics que actualment consumim, les mateixes botigues de tota la vida abans de la revolució industrial i tecnològica i la presència de botiguers de moltes cultures diferents que intercanvien experiències i productes que provenen de Germània, de la Gàl·lia, de Fenícia, d’Anatòlia, de Síria, de la Dàcia, d’Àsia, d’Aràbia, de la Pàrtia, etc. Noms que en època romana indiquen procedències que coincideixen clarament amb les actuals. El “mercat”, per tant, esdevé un microcosmos que reflecteix la realitat global del planeta i ens acosta els uns als altres. És aquí on hem de focalitzar la clau de la recreació del Mercat Romà als nostres dies.



Buscarem, també, que les jornades tinguin una bona planificació d’activitats que reflecteixin al màxim l’historicisme i la fiabilitat de la recreació: cercarem apropar tant com sigui possible el comerç actual al d’època romana amb els productes quotidians, un vestuari i una ambientació escaient i històrica i donar bon menjar i bon beure. Per aquesta raó, demanarem a Associacions i Grups de Reconstrucció Històrica, consolidats i amb llarga tradició, provinents de Tarragona i Badalona, que col·laborin a les nostres Jornades i estiguin presents el cap de setmana per, amb les seves recreacions plenes de certesa històrica, presentar-nos dos dies de la vida quotidiana d’una ciutat romana que no s’allunyen gaire de la nostra vida diària barcelonina.

La nostra voluntat és que la participació i la implicació dels veïns en les activitats de les jornades sigui ben palesa, que les visquin amb plenitud i que aprenguin tot sentint, veient i tocant.

I com sempre, ens mou la il·lusió, la tenacitat, l’entusiasme, la innovació i la iniciativa, que ens permeten, de tant en tant, crear una nova aventura, en aquest cas, romana.

Ricard Llop Altés
Director de Barcino Oriens Grup de Recreació i Reconstrucció Històrica Romana de la Fundació Cultural Hostafrancs.

Professor de Llatí i Cultura Clàssica de l’Escola Joan Pelegrí.

Membre de la Junta de l’Associació de Comerciants Creu Coberta.