Programa i Díptic de les Barcino·Colonia·Romae 2012,

 II Jornades Romanes de Barcelona 

Receptes per a la confecció del Menú Thermopolium Barcino·Colonia·Romae 2012 FCH

Receptes per a la confecció del Menú

Thermopolium

Barcino·Colonia·Romae 2012

FCH

Plats d'aquesta edició assenyalats amb negreta

GVSTATIO (aperitiu)

· Moretum (pasta de formatge amb all)
· Epithyrum (olivada per menjar després del formatge acompanyada de bastonets de pa amb sal i romaní)
· Oliva in salsura (olives adobades)
· Oua coturnicis elixa (ous durs de guatlla)

PRIMA MENSA (menjar principal)

· Cicera cum ius ouumque (cigrons amb salsa i ou)
· Ius in sarda (sardines amb salsa)
· Thynnus elixus cum Iure (tonyina amb salsa)
· Pullus cum caryotis (pollastre amb dàtils)
· Pernae coctarum cum ficus (Pernil rostit amb figues)

SECVNDA MENSA (postres)

· Tiropatina piperota (flam amb pebre negre)
· Dulcia panis (rostes o coques de Santa Teresa)
· Hypotrimma (crema de formatge amb fruits secs)
· Nucleos, nuces, auellanas (fruites seques)



Receptes 


GVSTATIO (aperitiu)

*MORETVM
Pasta de formatge amb all.

Formatge sec picat amb alls i herbes aromàtiques, api, celiandre, i barrejats amb oli i una mica de vinagre. Apici I. XXXV

Ingredients
Formatge, alls, api, celiandre, oli, vinagre.

Realització
Piqueu els alls en un morter i després afegiu-hi el formatge. Quan ho tingueu ben unit i picat, barregeu-hi les herbes aromàtiques picades ben petites. Lligueu-ho amb una mica d'oli i una mica de vinagre.

Ingredients (Apèndix Virgilià)
· Formatge de cabra o d'ovella, més aviat sec
· 3 grans d'all
· Sal grossa
· Unes quantes fulles verdes d'api
· Unes fulletes de ruda o una altra planta olorosa (els romans hi afegien farigola, d’ entre altres herbes, també es pot afegir: menta, anet, per exemple, sempre respectant el gust de qui s'ho ha de menjar, es dar)
· Uns grans de coriandre (les fulles tenen un sabor diferent, però també es poden fer servir)
· Oli d'oliva per lligar
· Vinagre, un esquitx

Realització
Aixafar en un morter uns grans d'all remullats, amb uns grans de sal grossa, fulles d'api, una mica de ruda (es pot substituir per fulla d'anet o menta, a voluntat), i uns grans de coriandre, tot això es barreja amb les crostes de formatge de cabra o ovella, remenant-ho a poc a poc amb oli d’oliva í un esquitx de vinagre. Ha de sortir una pasta que es pugui untar al pa.

O també es pot fer així:

Picar el coriandre i la farigola fins que estiguin esmicolades. Tallar a troços l’api i l’all tendre per després picar-ho fins que ja no es pugui diferenciar què és que (ha de quedar com una pasta verda, quan es barregi amb el formatge ja s’anirà “esparcint”). Rallar el formatge perquè sigui més fàcil d’amassar i que quedi com per “untar” (també es pot picar, però és molt entretingut i després costa de manejar). Afegir-hi tots els ingredients picats i anar barrejant i amassant fins que quedi pastós. Es pot conservar a la nevera però és recomanable que abans de consumir el deixin una estona a fora perquè es queda dur com una pedra. També es possible que notin que l’olor a all s’intensifica una mica, però el sabor no s’hi correspon.

*EPITHYRVM
Olivada per menjar després del formatge acompanyada de bastonets de pa amb sal i romaní.

Ingredients
Olives negres aragoneses (de les arrugades).
Herbes seques: Llavors de coriandre, fonoll, comí, menta, fulles de ruda (prohibida a l’estat espanyol per al consum alimentari)
Oli
Vinagre

Palets o bastonets de pa amb sal gruixuda i alguna herba aromàtica (millor romaní)

Realització
Es treu tota la polpa de les olives tot deixant-ne els pinyols o ossets ben escurats.
Posem la polpa de les olives al morter. Ho matxuquem tot amb la mà de morter fins que quedi una pasta uniforme però no totalment fina.

*OLIVA IN SALSVRA
Olives adobades

És un plat idèntic a l’actual. És pot menjar com acompanyament o com primer plat si l’acompanyem amb pa i formatge.

*OVA COTVRNICIS ELIXA
Ous durs de guatlla

Ous durs. Amb gàrum, oli i vi pur o gàrum, pebre i laserpici. Apici VII. XVII. 2.

Ingredients
Ous, gàrum, oli, vi, pebre, laser.

Realització
Feu els ous durs i serviu-los amb una salsa feta d'oli, vi i gàrum; poseu-hi pebre i laser


PRIMA MENSA (menjar principal)

*CICERA CVM IVS OVVMQVE
Cigrons amb salsa i ou

Una altra de fesolets o cigrons. Un cap fregits, tasta'ls amb gàrum de vi i pebre. També, un cop bullits, amb les llavors barrejades amb ous dins d'una cassola, es poden servir amb fonoll verd, pebre, gàrum i una mica de vi dolç minvant, com si fos estocafix, o bé senzillament, com és costum. Apici V. VIII. 2.


Ingredients
Cigrons o fesolets, ous, fonoll verd, pebre, gàrum, vi dolç.

Realització
Bulliu els cigrons o els fesolets, coleu-los i poseu-hi el fonoll verd tallat ben petit, una mica de pebre, unes gotes de gàrum i un xic de vi dolç. Barregeu els llegums amb els ous, com si féssiu ous remenats.

*IVS IN SARDA
Sardines amb salsa

Salsa per a la sardina. Pebre, sèseli, menta seca, ceba cuita, mel, vinagre i oli. La hi vesses i també hi tires ous durs tallats petits. Apici IX. X.4.


Ingredients
Sardines, pebre, sèseli, menta seca, ceba, mel, vinagre, oli, ous durs.

Realització
Aquesta recepta només explica la salsa. Així doncs, feu les sardines com en tingueu costum, fregides o a les brases. A part feu la salsa. Sofregiu la ceba i un cop cuita afegiu-hi mel, vinagre, pebre picat, sèseli i menta seca. Doneu-hi unes voltes i poseu-la sobre les sardines. Per últim afegiu-hi els ous durs picats.

*THYNNVS ELIXVS CVM IVRE
Tonyina amb salsa

Salsa per a la tonyina. Pebre, comí, timó, coriandre, ceba, panses, vinagre, mel, vi, gàrum i oli. Ho escalfes i ho lligues amb fècula. Apici X. II. 10.

Ingredients
Tonyina, pebre, comí, farigola, celiandre, ceba, panses, vinagre, mel, vi, gàrum, oli, fècula (farina).

Realització
Heu de coure la tonyina com vulgueu, ja que aquesta recepta només descriu els ingredients de la salsa. És una salsa calenta lligada amb farina que la podeu fer de la manera següent: sofregiu la ceba i un cop la tingueu rossa afegiu-hi les panses, el pebre, el comí, la farigola, el celiandre, la mel, el vi i el gàrum. Feu-ho coure una mica i poseu-hi una mica de farina per a unir-ho. Serviu aquesta salsa per sobre de la tonyina cuita.

*PVLLVS CVM CARYOTIS
Pollastre amb dàtils

Pollastre amb el seu propi suc. Esmicola pebre, comí, una mica de timó, llavor de fonoll, menta, ruda i arrel de laserpici, vessa-hi vinagre, afegeix-hi dàtil cariota i esmicola-ho tot. Lliga-ho amb mel, vinagre, gàrum i oli. Deixa refredar, eixuga el pollastre i presenta'l després d'haver-hi abocat la salsa. Apici VI. VIII. 7.

Ingredients
Pollastre, pebre, comí, timó, llavor de fonoll, menta, ruda, arrel de laser, dàtils, mel, vinagre, gàrum i oli.

Realització
Poseu el pollastre en una cassola i afegiu-hi pebre, comí, timó, llavor de fonoll, menta, ruda, arrel de laser, dàtils, mel, vinagre. Un cop cuit traieu el pollastre i assequeu-lo. Coleu el suc i afegiu-hi mel, gàrum i oli, lligueu bé la salsa i deixeu-la refredar. Un cop freda poseu-la sobre el pollastre.

* PERNAE COCTARVM CVM FICVS
Pernil rostit amb figues

Després d'haver bullit el pernil amb moltes figues seques i amb tres fulles de llorer, li treus la pell, hi fas incisions quadrades i les omples de mel. Després untes el pernil amb farina barrejada amb oli, com si fos una segona pell, i quan la farina sigui cuita treus el pernil del forn i el presentes així mateix. Apici VII. IX.I.

Ingredients
Pernil, figues, 3 fulles de llorer, mel, farina, oli.

Realització
Bulliu el pernil amb moltes figues i les fulles de llorer. Un cop cuit traieu-li la pell, feu-li unes incisions quadrades i ompliu-les de mel. Després barregeu farina amb oli, poseu sobre el pernil aquesta pasta com si fos una segona pell. Fiqueu-lo al forn fins que sigui cuita la pasta que el recobreix i ja el podeu servir.

Aquesta recepta d'un pernil tapat amb pasta és adaptable al nostre gust actual. Ara també es tapen amb pasta alguns menjars com carns i peixos.

Als romans els agradaven molt els pernils, sobretot els de la Cerdanya, que eren famosos i s'exportaven. Aquesta recepta és feta segurament amb pernil salat bullit amb figues que donen un punt dolç al salat del pernil.

SECVNDA MENSA (postres)

*TYROPATINA PIPERATA
Flam amb pebre negre

Tiropatina. Prens una quantitat de llet d'acord amb la capacitat de la plata i la barreges amb mel, com si fos per a un plat amb llet, i poses cinc ous per cada sester, tres per mig sester. Ho dissols bé fins que quedi un sol cos, ho coles en una cucuma i ho cous a foc lent. Quan hagi pres, hi espolses pebre i ho presentes. Apici VII. XI. 7.

Ingredients
Per 5 ous, 1/2 litre de llet; per 3 ous, 1/4 de litre de llet, pebre, (mel).

Realització
Bateu els ous amb la llet i coleu-ho en una cassola. Poseu-ho a coure a foc molt lent i un cop cuit afegiu-hi pebre. Si remeneu tots els ingredients i els feu coure molt a poc a poc (bany Maria), us sortirà una crema i, si no ho remeneu, us quedarà unit i pres com un flam. Aquesta recepta en el llibre d'Apici és en l'apartat de dolços, encara que no porta cap ingredient que ho sigui. Per tant, suposem que el flam era dolç: poseu-hi la quantitat de mel per endolcir que cregueu oportuna.

*DVLCIA PANIS
Rostes o coques de Santa Teresa

Altrament per a dolços. Agafes pa del millor blat, en treus la crosta i en fas trossos grans. Els poses amb llet, els fregeixes amb oli, hi poses mel per sobre i ho presentes. Apici VII. XI. 3.

Ingredients
Pa, llet, oli, mel.

Realització
Traieu la crosta al pa i feu-ne llesques grans, suqueu-les amb llet i fregiu-les amb oli ben calent. Un cop fregides, traieu-les i unteu-les amb mel.

Aquesta recepta és una variant molt semblant de les torradetes de Santa Teresa que es fan actualment.

*HYPOTRIMMA
Crema de formatge amb fruites seques

Hypotrimma. Pebre, sèseli, menta seca, pinyons, panses, dàtils, formatge dolç, mel, vinagre, gàrum, vi, oli i arrop o vi dolç minvat. Apici 1. XXXIII.

Ingredients
Formatge dolç, pebre, sèseli, menta, pinyons, panses, dàtils, mel, vinagre, gàrum, vi, oli, arrop o vi dolç.

Realització
Barregeu el formatge dolç amb els pinyons, els dàtils i les panses. Poseu-hi mel, pebre, una mica de vinagre, vi, vi dolç o arrop, un toc de gàrum i un mica d’oli. Us ha de quedar tot ben barrejat. És un plat roma molt típic.

*NVCLEOS, NVCES, AVELLANAS
Fruites seques: pinyons, nous i avellanes.


Com era un banquet romà.

La descripció del festí de Trimalció que ens ofereix Petroni en el seu Satiricó ens permet saber amb força exactitud com eren els banquets romans.

Els comensals es reunien al triclini, o menjador, una sala amb tres llits situats al voltant d'una taula quadrada, de la qual tothom se servia.

Menjaven reclinats, repenjats en el braç esquerre i amb els peus descalços. En cada llit, s'hi instal·laven tres persones.

A les cases romanes hi havia com a mínim dos triclinis, el d'estiu i el d'hivern, segons la direcció del sol, però a la de Trimalció n'hi havia més.

Gairebé sempre menjaven amb els dits (recordem que en aquella època no hi havia forquilles, i els ganivets i les culleres s'utilitzaven poc) i feien servir tovallons, que cada comensal es portava de casa.

Els convidats es perfumaven i es posaven corones de flors, de roses sobretot, perquè creien que els protegien dels efectes del vi; a vegades arrencaven els pètals de les corones per tirar-los dintre dels vasos.

Abans de començar l'àpat, l'amfitrió oferia una libació als lars, divinitats protectores de la casa. El sopar es desenvolupava segons un ritual format per costums immemorials, com ara meditar sobre la mort, oferir regals i petites sumes de diners, i sovint hi actuaven músics, ballarins i fins i tot gladiadors. A les postres es debatien temes filosòfics i literaris, i es recitaven versos.

EN BREU SORTIRÀ PUBLICAT EL PROGRAMA DE LES BARCINO·COLONIA·ROMAE 2012

VESTITS, COMPLEMENTS, SABATES i PENTINATS A L’ANTIGA BARCINO. (II)

BARCINO·COLONIA·ROMAE 

LES JORNADES ROMANES DE BARCELONA 

VESTITS, COMPLEMENTS, SABATES i PENTINATS A L’ANTIGA BARCINO. (II) 

I aquest article esdevé la segona part del repte que vàrem proposar-vos. Recordeu que ens arriscàvem a suggerir-vos que us vestíssiu com feien els antics romans de Barcino, però sempre sota la premissa ineludible de la difusió cultural, atès que no volem que tot plegat es converteixi en una vulgar festa de disfresses, un tronat mercat romà o una convenció de ”ridículs frikies”.

Vam tancar l’article coneixent com s’havien de vestir els homes, tot seguint les indicacions de la Doctora Esperança Borrell, professora titular de la Facultat de Filologia Clàssica de la Universitat de Barcelona.

Ara continuarem parlant dels vestits de les dones, els complements, les sabates i els pentinats tot seguint els comentaris de la Dra. Borrel, però hi afegirem les idees que ens donen François Gilbert i Danielle Chastenet al seu llibre La femme romaine, París, 2007, Éditions Errance.

I recordeu que, tot plegat és una manera de participar i de crear en nom de la Història, en nom de la Cultura. I, en definitiva, gaudireu fent Història, gaudireu fent Cultura.

Vestit de les dones

• Stola: Equival a la toga dels homes, però és el vestit generalment de les dones casades o matrones.

Es tracta d’un vestit ampli, llarg fins als peus tot formant plecs, i amb mànigues que cobria totalment els braços o, com a mínim, fins als colzes. La seva forma, doncs, no es gaire diferent de la túnica, encara que més ampla i llarga. Al voltant del coll porta un brodat (patagium) i se cenyeix a la cintura amb un cinturó que sovint queda amagat.

L’estola duia una peça ornamental que s’anomenava instita que no se sap amb seguretat com era.

• Palla: Vestit més ampli, d’influència grega, era una peça de roba solemne. Es pot comparar a un gran xal que es posa a sobre de l’estola i quan surt la matrona al carrer serveix per cobrir-li el cap (símbol de dona casada).

Complements

Barrets: Solament els homes portaven barret i només de viatge (petasus ‘barret d’ala’); altrament cobrien el cap amb caputxes (cuculus).

Ventalls i ombrel·la (flabellum / umbella): D’origen oriental, van arribar a Roma a través de Grècia. Eren de grandària important i sovint eren el esclaus (flabrarius / flabrarii) els encarregat de venta les mestresses. Tenien forma de fulla amb un mànec per a agafar-lo, però aquesta no era l’única forma que podien tenir. També eren variats pel que fa als materials (papir, pell, roba, metall, etc.) i colors (verds, blau cel, amb decoració de fulles de palma, etc.).

Agulles (uitta / mitra) i cintes (acus crinalis / comatoria): Emprades fonamentalment per a subjectar els pentinats femenins. Les fibulae eren el fermalls que servien per a les robes.

El calçat

Quatre tipus de calçat bàsics: espardenyes (soleae > sola [de sabata]), sandàlies (sandalia), socs (socci) i sabates (calcei).

Entre el calçat i el peu ni els homes ni les dones duien cap protecció; en cas de necessitat (malaltia, fred, etc.) s’embenaven els peus i/o les cames.

Els cabells

Els nombrosos retrats conservats que els romans van fer a totes les èpoques permeten, juntament amb les fonts textuals, tenir un coneixement força exacte sobre els costums, les modes i les maneres de tenir cura dels cabells de tot el cos tant en homes com en dones.

Barba i cabells masculins

Als romans antics els agradava dur cabells i barba llargs i descurats.

Els primers barbers van arribar, a mitjans del s. IV aC, a Roma procedents de l’illa de Sicília. La paraula llatina que designa l’ofici de barber –tonsor– és reveladora d’un canvi de costum, atès que deriva del verb tondēre ‘tondre’, ‘rapar’ (aplicat als animals ‘esquilar’), ‘tallar’.

El tallat de la barba podia ser de tres maneres:

• strictim ‘arran <fins a la rel>’,

• ad cutem ‘a pell’,

• ad pectinem ‘a pinta’.

Tenia tres fases:

• Tallat (llat. tonsus ‘tallat del cabell’ / in-tonsus ‘intons’ > ‘imberbe’).

• Rapat amb ganivet (llat. culter / cultellus) o navalla (llat. nauacula).

• Eliminació dels pèls rebels amb pinces (llat. uolsellae)

Com ara, barbers i barberies feien també la manicura.

La consideració social dels barbers i del seu instrumental era terrible ja que podrien desgraciar la fesomia de qualsevol amb els seus estris tallants.

Segons la tradició, el primer a afaitar-se la barba fou Escipió Emilià, però a les monedes és Claudi Marcel (268-208 aC).

El costum d’afaitar-se es va generalitzar entre els homes romans adults, perquè els joves sí que duien barba fins aproximadament els 22 anys en què s’oferia a una divinitat (a Apol·lo, a Júpiter o a Venus); no obstant, Ciceró titlla de subversius els jovenets barbats.

Va ser moda deixar-se barba des de Trajà fins a Constantí.

Si la moda era anar afaitat, en senyal de dol es duia barba, més o menys curta; si la moda era dur barba, a l’inrevés.

Amb independència de la moda, els filòsofs són representats sempre amb barba per a simbolitzar, segons sembla, que estaven sempre en les seves cabòries i no es preocupaven de foteses. També les estàtues dels déus, amb excepció d’Apol·lo, fins al punt que hi havia barbes postisses d’or, a manera d’exvot, la llargada de les quals depenia de la ‘pietat’ de qui l’oferia.

Els cabells femenins

Les dones tenyien els seus cabells de tots colors. De fet, trobaven un cert encant en l’exotisme a l’hora d’escollir el color: ros daurat, vermell i fins i tot blau.

Els cabells eren sempre llargs, però, per a sortir al carrer i en els actes públics, anaven sempre recollits deixant la nuca descoberta.

Però creiem que és millor llegir la descripció del pentinat femení que fa Ovidi al seu Ars Amandi i que ens acosta a la realitat del dia a dia de les dones romanes i dels seus pentinats:

L'elegància ens captiva: que els vostres cabells no estiguin embullats; les mans que els pentinen els donen o els treuen bellesa. No hi ha un sol tipus de pentinat: que cadascuna esculli el que l'afavoreixi, i que consulti abans davant el mirall. A una cara allargada li escau una simple clenxa als cabells. [...] Les cares rodones requereixen fer-se un petit monyo a dalt de tot del cap perquè es vegin les orelles. Que els cabells d'una altra caiguin sobre ambdues espatlles [...]. Que una altra se'ls lligui al darrere [...]. A aquesta li escau que els cabells li caiguin lliurement bufats. Aquella, en canvi, ha de portar els cabells ben cenyits. A aquesta li agrada guarnir-se amb una closca de tortuga de Cilene; aquella porta rissos semblants a les onades. Però ni tu podràs comptar mai els aglans de la frondosa alzina, [...], ni jo abastar tan gran número de pentinats. Cada nou dia afegeix un nou pentinat. També a moltes els escau una cabellera deixada: sovint creuries que porta el pentinat d'ahir quan s'acaba de pentinar. L'art s'assembla a l'atzar [...] Quant afavoreix la natura el vostre encant! Tenim molts mitjans per reparar els vostres defectes! Nosaltres ens anem quedant al descobert i ens cauen els cabells arrencats [...]. La dona, en canvi, tenyeix els seus cabells blancs amb herbes de Germània i amb aquest artifici aconsegueix un color millor que el natural. La dona es passeja amb la seva cabellera espessíssima comprada i amb diners fa seva la cabellera d'una altra. l no li fa vergonya comprar-la: veiem que es venen obertament davant els ulls d'Hèrcules i del cor de donzelles.

Amb cadascuna de les paraules i les indicacions que hem anat recollint en els nostres estudis i que hem experimentat en les nostres recreacions històriques, esperem haver-vos explicat de manera planera com podeu vestir-vos a la manera de les romanes i els romans de l’antiga Barcino. Que així pugueu gaudir de l’experiència estètica, de l’empatia històrica, de sentir-vos com els vostres avantpassats en la vostra ciutat.

Ricard Llop Altés

Professor de Llatí i Cultura Clàssica de l’Escola Joan Pelegrí. 

Director de Barcino Oriens Grup de Recreació i Reconstrucció Històrica Romana de la Fundació Cultural Hostafrancs. 

Membre de la Junta de l’Associació de Comerciants Creu Coberta. 

VESTITS, COMPLEMENTS, SABATES i PENTINATS A L’ANTIGA BARCINO (I)

BARCINO·COLONIA·ROMAE 

LES JORNADES ROMANES DE BARCELONA 

VESTITS, COMPLEMENTS, SABATES i PENTINATS A L’ANTIGA BARCINO (I) 

I avui sí. Us proposem un repte. 

Recordeu que a l’últim article publicat us parlava de la participació i de la creació ciutadana, que aquestes s’han de convertir en una nova forma d’aprendre i de conèixer la història de la nostra antiga Barcino romana. 

També feia esment del fet que aquesta participació ha de ser, però, assessorada, ja que ha d’acostar-se de forma acadèmica, fiable i historicista a la realitat romana per copsar-la tal i com era. Argumentava que així ho fan els grups de recreació i reconstrucció històrica. I d’aquesta forma us deia que cada any anirem proposant-vos una sèrie d’activitats perquè tots aquells que vulgueu participar-hi com a membres actius i creatius pugueu fer-ho. Però sempre sota la premissa ineludible de la difusió cultural, atès que no volem que tot plegat es converteixi en una vulgar festa de disfresses o un tronat mercat romà. 

I aquest primer any ens arriscarem a proposar-vos que us vestiu com feien els antics romans de Barcino, seguint les indicacions de la Doctora Esperança Borrell, professora titular de la Facultat de Filologia Clàssica de la Universitat de Barcelona que, molt doctament, ens explica entre moltes altres coses com es vestien a l’antiguitat clàssica romana. 

Podreu així, si ho voleu, participar en l’ambientació de la jornada, però sempre, com apuntàvem, recercant l’academicisme, la seriositat i el compromís amb la difusió cultural. No ens agradaria veure a les jornades ”ridículs frikies”, que podrien arrencar riallades, però que només ens faran commoure pel seu patetisme. Participeu i creeu en nom de la Història, en nom de la Cultura. 

Gaudiu fent Història. Gaudiu fent Cultura. 

El vestit 

Roba interior 

Homes i dones podien dur una mena de calçotets o calces que s’anomenaven subligar, i també subligaculum i campestre, roba que consistia en una faixa cenyida als costats. Les dones afegien una banda per a sostenir el pit, la fascia pectoralis o mammilare o strophium. 

Aquesta peça va ser substituïda en els homes per una túnica, anomenada tunica interior / strictoria / subucula, i el campestre va passar ser habitual per als gladiadors, els atletes i els camperols. 

Subligar femení

Escena de gladiadors amb subligar

Subligar 

La Túnica 

La túnica era una camisola sense mànigues i sense coll que empraven tots els individus de la societat romana amb petites diferències segons els sexe i el tipus de treball: 

• Per als homes era llarga fins als genolls i se cenyia a la cintura amb un cingulum o cinturó de cuir que permetia variar la llargada (generalment de manera asimètrica). Es considerava de mal gust dur-la sense cenyidor. 

• Per a les dones variava la llargada i la amplada. 

• Per a la milícia, bastant curta. 

La túnica es confeccionava cosint dues peces (plagulae), la part del davant era, segons el model, més llarga que la del darrere. 

La túnica més propera a la pell (tunica interior) era aleshores més estreta (tunica strictoria / subucula / indusium) i la segona túnica feia llavors de vestit exterior damunt el qual es posava la toga. Les túniques interiors solien ser de lli; les exteriors, de llana. 

tunica

Tipus de la túnica 

• tunica talaris: en temps de Ciceró les túniques dels homes s’allarguen fins a més avall del panxell. Al s. III dC es va allargar encara més, fins arribar als peus, però fins al segle següent no es generalitzà el seu ús fins al punt de considerar indecoroses les túniques més curtes (cf. Sant Agustí, De doctr. Christ. 3, 20). 

• tunica manicata / manuleata: és la túnica amb mànigues que s’introdueix al mateix temps que la talar i que sovint apareixen totes dues característiques. 

Durant la república la túnica talar, amb o sense mànigues, es considerava poc masculina i pròpia de les dones. Fins al s. IV dC no es va popularitzar l’ús de mànigues. 

tunicae clauatae angusticlauia

de franja estreta

tunicae clauatae laticlauia

de franja ampla

• tunica clauata: era el vestit que distingia els senadors i cavallers de la resta dels ciutadans. Tenia com a característica una franja porpra (llat. clauus) més o menys ampla segons la dignitat: estreta per als cavallers (4 cmts); ampla per als senadors (12 cmts). 

• tunica dalmatica: es tracta d’una túnica blanca amb mànigues curtes, que va arribar a Roma procedent de la Dalmàcia en temps de la república i que, com les altres, era moda entre els efeminats i no se solia lluir en públic. Amb el cristianisme va ser adoptada com a vestit oficial dels diaques i, a partir del s. VII, dels bisbes sota la casulla. 

• tunica palmata: de color blanc i amb unes palmes brodades, era específica dels generals en la celebració del triomf. A l’imperi el magistrat de la ciutat quan apareixia en públic adoptava els atributs reservats als generals triomfadors. 

• tunica picta: Atribut de Júpiter Capitolí que, com la túnica palmata, era adoptada pel magistrat de la ciutat en circumstancies especials. 

• Synthesis ‘síntesi’: Variant de túnica, emprada en la intimitat de la casa i a les festes Saturnals, bastant folgada que servia per a abrigar el tronc i recollir la túnica. Es coneix també amb el nom de uestis cenatoria o cenatorium. 

La toga 

Era el vestit nacional romà per excel·lència en temps de pau. Es posava al damunt de la túnica per a sortir de casa, agafada amb un fermall o fíbula. L’ús de la toga estava reservat únicament als ciutadans romans de gènere masculí independentment de la seva condició social, però sempre va ser una demostració fefaent de la dignitat de qui la vestia; així, els magistrats actuaven sempre amb la toga posada. 

Si bé en els primers temps vestien toga homes i dones, ja en època republicana era mal vist que una dona vestís toga, fet que la convertia en sospitosa de ‘mals costums’. 

Els nens duien la toga praetexta, que canviaven per la toga viril en arribar a la pubertat (17 anys / 14) i les nenes, per l’estola (amb el casament). 

Teixits 

La toga era generalment de llana, però s’empraven també altres teixits com cotó, lli,... depenent de l’època de l’any i el lloc. 

Colors 

De bon principi es conservava el color natural de la llana i es preferia el to clar al fosc, reservat aquest per als artesans, els pobres i el dol privat (no públic). 

Forma i dimensions 

La forma i les dimensions de les togues van variar amb el temps. Era de bon gust no arrossegar-la per terra i, per tant, les mides no podien ser estàndard, sinó que havien de ser forçosament adaptables a l’alçada de l’individu que l’havia de vestir. 

Pel que fa a la forma, aquesta podia ser semicircular, oblonga o bé allargada. Les dimensions aproximades eren 6,50m. de llarg per 2,50 en la part més ampla de la peça de roba. 

Col·locació de la toga 

L’operació de vestir la toga era força complicada i necessitava de l’ajuda d’un esclau (uestiplicus ‘el que plega la roba’). Abans de tot, es preparava la toga, plegant-la longitudinalment en dues parts desiguals i es procedia a col·locar-la en tres etapa: 

Primera: Es feia baixar per davant una de les puntes, per damunt de l’espatlla esquerra fins als peus (1/3 aprox. de la llargada de la toga). Segona: La resta es deixava caure doble per darrere, després se li donava la volta sota el braç dret; Tercera: La resta es posava damunt l’espatlla esquerra. 

La part central, la més difícil de col·locar, amb tots els plecs, s’anomenava sinus ‘plec’ i havia d’estar sota de l’aixella; una vegada situada damunt l’espatlla l’última part de la toga es treia per sota del sinus la primera punta, allargant-la i fent-la sortir. 

Tipus de toga 

•Toga pura o toga uirilis sense franja i de colors diversos. 

•Toga candida totalment blanca i la portaven els candidats a les eleccions (d’aquest tipus de vestit procedeix els nom dels que es presenten per ser escollits en una votació). 

•Toga atra / atrata / pullata obscura, de dol. 

•Toga picta/palmata: Brodada amb or, era vestida pels generals triomfadors i, durant l’imperi, pels pretors. Va ser adoptada per August com a insígnia pròpia. 

•Toga praetexta: Amb una franja de porpra, la vestien: 

a) els nens i nenes, 

b) els magistrats de les colònies, municipis i regions de Roma; els caps dels collegia durant la celebració de jocs públics, 

c) els sacerdots que oferien un sacrifici, 

d) els senadors en dies de festa, 

e) els magistrats provincials a la cerimònia de presa de possessió. 

•Toga purpurea: La vestien en actes solemnes els reis, els censors als funerals, els cònsols i els emperadors. 

•Trabea: Amb franges horitzontals de color escarlata, era emprada pels àugurs i sacerdots. 

I fins aquí, la primera entrega per aprendre com es vestien els romans de l’antiga Barcino. Ens hem aturat, bàsicament, en la vestimenta dels homes. El proper article parlarà sobre el vestit de les dones, els complements, les sabates i els pentinats. 

Ricard Llop Altés
Professor de Llatí i Cultura Clàssica de l’Escola Joan Pelegrí. 

Director de Barcino Oriens Grup de Recreació i Reconstrucció Històrica Romana de la Fundació Cultural Hostafrancs. 

Membre de la Junta de l’Associació de Comerciants Creu Coberta. 

Fotografies Conuiuium romanum a càrrec de Barcino Oriens

MEMÒRIA HISTÒRICA I PARTICIPACIÓ CIUTADANA (II)

BARCINO·COLONIA·ROMAE 

LES JORNADES ROMANES DE BARCELONA

MEMÒRIA HISTÒRICA I PARTICIPACIÓ CIUTADANA (II) 

En l’article anterior, reflexionàvem al voltant de la problemàtica que engoleix la nostra societat: la manca de referents històrics en els quals reflectir-nos per poder trobar una explicació coherent al perquè de la nostra realitat i al perquè s’ha anat conformant d’aquesta manera fins al moment present.

I, davant d’aquest panorama poc engrescador, sorgien les Jornades de Recreació, Reconstrucció i Divulgació Històrica Romana Barcino·Colonia·Romae.

Aquestes neixen, doncs, com una nova proposta d’immersió històrica, de recobrar la memòria històrica per ajudar-nos a comprendre’ns, però que només pot cristal·litzar gràcies a la participació ciutadana i popular.

Per això ens enorgulleix que les Jornades hagin sorgit de l’entesa entre tres entitats del barri, la Fundació Cultural Hostafrancs, el Grup de Recreació i Reconstrucció Històrica Barcino Oriens i l’Associació de Comerciants de la Creu Coberta, i que hagin estat acollides amb el màxim interès per totes les altres entitats i institucions properes a les quals han estat presentades i se’ls ha proposat de col·laborar, patrocinar i promoure: el Secretariat d’Entitats del Districte, el Districte Sants-Montjuïc de l’Ajuntament de Barcelona, el Museu d’Arqueologia de Catalunya (Barcelona), el Museu d’Història de Barcelona i el Museu d’Història de Catalunya, entre d’altres.

I en aquest sentit, ja apuntàvem que enguany dos col·lectius del barri han assumit el repte d’apropar la seva activitat al món romà. L’ Escola de ball “Fàbrica de somnis de Sonia Alonso” ha buscat reconstruccions de música romana per crear una coreografia amb sons, passos i vestits que recreïn com seria possiblement un ball a l’antiga Barcino. També el grup de teatre “No sabem on anem” vinculat a la Fundació Cultural Hostafrancs ha assumit el repte de posar en escena l’Aulularia o la Comèdia de l’olla de Plaute, el més famós comediògraf romà.

Aquestes iniciatives són les que volem que a poc a poc vagin calant entre la ciutadania del nostre barri i suposin una nova manera de submergir-se en la nostra història. Les Jornades ens presentaran activitats, recreacions i reconstruccions històriques, tallers, conferències, cicles de cinema..., que ens aproparan al món romà. Però també volem que les nostres Jornades tinguin aquest component de participació i creació ciutadana, i es converteixin en una nova forma d’aprendre i de conèixer la història de la qual abans parlàvem.

La participació ha de ser, però, assessorada, ja que ha d’acostar-se de forma acadèmica, fiable i historicista a la realitat romana per copsar-la tal i com era. Així ho fan els grups de recreació i reconstrucció històrica. Per això, cada any us anirem proposant una sèrie d’activitats perquè tots aquells que vulgueu participar-hi com a membres actius i creatius pugueu fer-ho, però sempre sota la premissa ineludible de la difusió cultural, atès que no volem que tot plegat es converteixi en una vulgar festa de disfresses o un tronat mercat romà.

Seguint aquesta idea, us proposem aquest juny de 2011 de fer un “itinerari” per diversos comerços que ja existien a la Barcino del S. I dC i que continuen existint a l’actualitat. Així podreu comprovar in situ que l’activitat comercial no ha canviat gaire (sobretot en l’aspecte més proper a la quotidianitat de la ciutat): forns, sabateries, peixateries, tintoreries, bugaderies, carnisseries, polleries, bars, restaurants de menjar ràpid (fastfood), botigues de roba, de queviures, d’animals domèstics..., entre d’altres, ja eren presents en el dia a dia de fa 21 segles. Aquests establiments, que voluntàriament s’afegeixen a aquest esdeveniment de divulgació cultural i històrica, mostraran a la porta un rètol que explicarà com eren els comerços romans i així podreu comprovar si han canviat gaire.

En un altre ordre de coses, us proposem també assistir a un “mini cicle” de conferències pronunciades per reconeguts arqueòlegs i professors universitaris que ens acostaran de manera atractiva a aspectes del món romà curiosos i desconeguts per a molts de nosaltres. Aquest any hem pensat en tres temes: els Significats i Protocols als àpats en el món grecoromà, una interessant aproximació a com es desenvolupaven els famosos sopars de les classes altes romanes; el procés d’Emmagatzemar en el món romà: àmfores, dòlies..., un tema molt apropiat per a un barri immers en el comerç, que ens acostarà a com es tractaven i manipulaven les matèries que es posaven a l’abast del ciutadà; i, per concloure, El cinema “Peplum”, una agradable dissertació sobre l’existència d’aquest tipus de cinema, el cinema de romans, que des de fa tant de temps ha seduït als espectadors i, d’uns anys ençà, torna a estar a la gran pantalla o és present, amb gran ressò, a les sèries de televisió. El nom dels conferenciants us el farem saber quan tanquem el programa d’activitats.

De la mateixa manera, podreu assistir a la projecció de tres Peplums o “pel·lícules de romans”, però de producció actual i dels quals us direm el títol, també, quan publiquem el programa definitiu.

Podreu gaudir de la presència de l’Associació de Reconstrucció Històrica de Badalona, promoguda pel Museu d’aquesta ciutat, que ens presentarà els seus tallers d’officia (oficis i botiguers romans) i que ens transportarà en el temps cap a l’essència d’un macellum romanum, on viurem en directe com es feien els productes de primera necessitat per a la vida quotidiana, des del pa a la fabricació de cordes, fins a l’encunyat de moneta, indispensables per a l’intercanvi comercial.

Des de Tarraco, el Grup Reconstrucció Històrica Romana Thaleia ens mostrarà els Sacra Priuata o els actes rituals de la llar que marcaven la vida d’un ciutadà romà des del seu naixement fins a la seva mort i que eren la manera d’integrar-se a la societat: actes de celebració que van des del naixement a la mort passant per la imposició del nom, el pas a la vida adulta, el matrimoni... I tot acompanyat sempre de música, ja que els actes rituals sempre en portaven, per recalcar la seva magnificència.

El Museu d’Arqueologia de Catalunya posarà al nostre abast un taller de vidre bufat per comprovar com es feia aquest producte a l’antiguitat romana. Pensem que aquest ofici a dia d’avui esdevé pròpiament una obra d’art tant pel producte que elabora com per la tècnica de fabricació.

També el MAC posarà a peu de carrer els seus ludi puerorum o tallers de jocs romans per als més petits, perquè puguem veure quins eren i comprovem que és més divertit jugar allunyat d’una pantalla d’ordinador.

I a més a més de tot el que us comentem, podreu veure, quan vingueu a les Jornades, com es desenvolupava una venda d’esclaus, conèixer una petita representació de la Legio Romana i saber per què lluïen els vestits que portaven i les armes que utilitzaven. Veureu de ben a prop uns quants Gladiatores i d’aquesta manera us introduireu en l’Ars Dimicandi o la tècnica del combat. Assistireu, també, a la recreació d’un Conuiuium o sopar d’una família patrícia romana, amb tota la seva sumptuositat i protocol.

I per fer una pausa i arrodonir la vostra immersió històrica, només heu de gaudir d’un “bon dinar a la romana” al Thermopolium (restaurant) de la Fundació Cultural Hostafrancs. Un menú-degustació confeccionat amb els productes que s’utilitzaven a l’antiga Barcino i cuinat segons les receptes de reconeguts “cuiners” romans com Apici o Columel·la. I si ho voleu, tot regat amb un vinum elaborat segons les tècniques antigues, vi de reconstrucció històrica.

Pròximament publicarem el programa complet i podreu saber els dies i les hores concretes de cadascuna de les activitats.

I voldríem que la suma de tot el que us hem explicat i dels esforços de cadascun dels Grups de Recreació, Reconstrucció i Divulgació Històrica, dels organitzadors, dels assessors culturals, del personal de les Institucions, dels Museus i de totes les Entitats que han empès perquè sigui realitat aquest esdeveniment, us ajudi i convenci definitivament a participar-hi, aquest any, com a espectadors i, més endavant, com a creadors, però sempre a la recerca seriosa i acadèmica per aprendre i ensenyar gaudint-ne.

Ricard Llop Altés

Professor de Llatí i Cultura Clàssica de l’Escola Joan Pelegrí. 

Director de Barcino Oriens Grup de Recreació i Reconstrucció Històrica Romana de la Fundació Cultural Hostafrancs. 

Membre de la Junta de l’Associació de Comerciants Creu Coberta.