Articles

VI Barcino·Colonia·Romae 18 i 19 de juny de 2016


divendres, 4 de maig del 2012

CULTURA, CIUTADANIA I PARTICIPACIÓ

BARCINO·COLONIA·ROMAE 
LES JORNADES ROMANES DE BARCELONA 


CULTURA, CIUTADANIA I PARTICIPACIÓ 


Amb les ratlles que segueixen, ens agradaria reflexionar amb vosaltres sobre un fet actual que no ens hauria de preocupar excessivament, però sí que ens ha de mantenir alerta. Estem parlant dels efectes que pot provocar el fenomen que des de fa un cert temps s’ha anomenat infoxicació, és a dir, aquest mar inabastable de coneixement i informació impossible d’abastar. La nostra societat serà capaç, tanmateix, gràcies a una nova embranzida per aprendre i saber, de superar-los. 

Pensem, en aquest sentit, que no hem de caure en el parany de creure que la capacitat que ara tenim de posseir un cabal incommensurable d’informació pugui substituir la necessitat d’aprendre, de comprendre i de viure de primera mà els valors culturals. Ans al contrari, ara més que més, convé contrastar aquest allau d’informació amb la vivència més tangible del fet cultural. 

A més a més, vivim un moment en què el procés d’internacionalització del coneixement forma part de la nostra quotidianitat i ens aporta, amb un ritme cada vegada més trepidant, tot allò que som capaços d’assimilar, però amb prou feines podem pair, cosa que pot agreujar el fet que comentem anteriorment. 

I als dos factors anteriors s’hi afegeix que estem vivint un temps en què la globalització ens embolcalla dins un gran mantell de trets culturals i d’identitats que s’assemblen, però que són diferents, que són gairebé iguals, per bé que marquen grans diferències. Trets que es barregen i, atesa la seva gran quantitat, emmascaren la possibilitat de separar-los o d’unir-los, de complementar-los o de comprendre’ls... i tot gràcies al poc temps que ens deixa per reflexionar el compàs accelerat de la nostra societat en el procés de rebre i processar la informació procedent de tot arreu. 

Tota aquesta incertesa, creiem que es pot anar diluint a poc a poc si dins de tots nosaltres neix una altra vegada la necessitat de saber, de conèixer i, com a tret fonamental, tornem a sentir el plaer de descobrir el que ens és desconegut i ho podem comunicar, divulgar, a fi de despertar de nou la curiositat per sentir i fer nostre el goig de la descoberta i el coneixement. D’aquesta manera, molt probablement, anirem superant aquesta situació de dubte enfront del domini de la informació i podrem fer el pas definitiu de ser un simple espectador passiu del coneixement davant de la pantalla d’un ordinador a un agent conscient del seu paper enfront de la cultura. 

I és aquí, com dèiem en un article anterior, on les jornades de recreació, reconstrucció i divulgació històrica romanes entren en joc, ja que “són, curiosament, el procés invers a com es planteja l’educació actual. El segle XXI, segle de les tecnologies de la informació i de la comunicació, del món digital i en 3D, no pot fer més que presentar la història del món de forma virtual, molt acolorida i amb una gran definició d’imatge, però, malauradament, intangible, irreal. En canvi, les jornades ens fan sentir, ens fan viure i ens poden deixar tocar allò que ens agrada i interessa; ens donen, en definitiva, allò que realment mou l’esser humà: la curiositat per tocar, i en tocar, sentir i viure el món, fer-lo teu i assumir-lo, aprendre’l i gaudir-ne.” 

És una realitat. Les jornades poden aconseguir tot el que pretenem atès que posen la cultura -en aquest cas la romana, que com ja sabem explica les nostres arrels, qui som, què som i en molts casos, per què som com som- a l’abast de tothom: l’extraurem d’internet, dels museus, de les aules, dels cenacles tancats on es discuteix en termes abstractes, per posar-la a peu de carrer, perquè els ciutadans la visquin en el moment que s’està desenvolupant, perquè se sentin immersos en la realitat de la història i la puguin copsar de manera empàtica en tota la seva essència i desenvolupin un procés d’aprenentatge mentre viuen la cultura. 

Per aquesta raó, les jornades romanes que presentarem no són una festa ni una fira: els grups que hi participen menyspreen que se’ls compari amb el món de la disfressa, cada entitat participant reconstrueix cada personatge i cada motiu històric amb rigor acadèmic, i així s’explica perquè els membres dels grups de recreació i reconstrucció històrica romana comenten cada aspecte que desenvolupen, expliquen les característiques de cada vestit que llueixen, cada estri que utilitzen i cada moment de la vida romana que es presenta i recrea. Estan fent cultura i l’estan divulgant. 

La comunicació cultural esdevé, doncs, un punt d’inflexió molt important per a la nostra societat. El nostre món, gràcies a aquest impuls, pensem que s’anirà consolidant i acabarà trobant el seu lloc dins la història. Progressivament, anirà prenent consciència de la seva realitat i evolucionarà racionalment cap a la revalorització humana de la cultura en un moment en què, més que mai, una tecnologia i una ciència sense consciència ens poden portar cap a la desculturització. 

Una societat curulla d’informació i de cultura, però que no és capaç de copsar-la i entendre-la és una societat completament buida, una societat que no té valors culturals i que no sap trobar la via ni la motivació per aprendre. I aquest és un fet que, malauradament, cada vegada més trobem a les aules de les nostres escoles. 

Ens agradaria per tot plegat, i intentant que es converteixi en un petit revulsiu a la situació de desencís que vivim, que tornéssim a fer nostres alguns trets del concepte romà de ciutadania. Els ciutadans de les coloniae romanae havien de participar de la vida quotidiana del municipi, vetllant pel bon funcionament, pel manteniment i procurant que no es degradés, ja que el mal ús comportaria un desgavell per als seus pobladors. Només a tall d’exemple, tot aquell qui vivia en una ciutat romana estava obligat a tenir cura del carrer que passava per davant de casa seva. Dit d’altra manera, és una forma de fer estimar allò que és teu: participant-hi, vetllant pel bon funcionament i tenint-ne cura, per exemple. 

Recordem que a Barcelona, fins fa pocs anys encara es veia qui escombrava i netejava la vorera del davant de casa seva. Però la comoditat de tenir porter automàtic va fer un altre pas cap a la creació d’un objectiu sistema de recollida de brossa que no té cura de la ciutat com a individu, sinó només com a ens de neteja aliè al concepte de ciutadà. 

Què volem dir amb tot això? Volem incentivar una vegada més la participació ciutadana: ens agradaria que tot el barri, tot el districte, se sentís partícip d’aquestes Jornades Romanes tot gaudint i aprenent, mirant, però també sentint i tocant (quan sigui possible). 

És essencial, com hem apuntat més amunt, que la societat, aquells qui formem el nostre barri, el nostre districte i la nostra ciutat, hi participem, la visquem i l’assumim com a nostra, ja que cada trobada cultural que s’esdevé ens aporta un aprenentatge, cada dia que formem part d’un esdeveniment cultural estem ampliant el nostre ventall de coneixements i enriquim la nostra societat convertint-nos en més competitius intel·lectualment parlant. 

Ricard Llop Altés
Professor de Llatí i Cultura Clàssica de l’Escola Joan Pelegrí. 
Director de Barcino Oriens Grup de Recreació i Reconstrucció Històrica Romana de la Fundació Cultural Hostafrancs.
Membre de la Junta de l’Associació de Comerciants Creu Coberta.

LA RECREACIÓ I RECONSTRUCCIÓ HISTÒRICA. UNA MICA D’HISTÒRIA, TIPUS, GRUPS I JORNADES (II)

BARCINO·COLONIA·ROMAE

LES JORNADES ROMANES DE BARCELONA

LA RECREACIÓ I RECONSTRUCCIÓ HISTÒRICA. 
UNA MICA D’HISTÒRIA, TIPUS, GRUPS I JORNADES (II)

Reprenem el fil de l’ article anterior en què havíem començat a dibuixar els trets que defineixen la recreació i reconstrucció històrica. Continuem doncs amb els

Tipus de reconstrucció històricaEs poden diferenciar fins a 4 models o tipus de reconstrucció històrica existents avui en dia i que responen a objectius i finalitats diferents, sovint complementaris.


a) Reconstrucció històrica amb finalitats divulgatives.



En aquest model les escenificacions i representacions històriques estan pensades per al gran públic que s'acosta als certàmens, festivals i esdeveniments diversos amb curiositat i ganes d'aprendre una mica de la seva història. En aquest primer model, possiblement el més extens avui en dia entre els grups catalans, les escenificacions, els diàlegs o les explicacions, a banda de mantenir el rigor i qualitat acadèmica, han de preveure que un públic heterogeni observa l'espectacle, que el seu coneixement previ de la temàtica que es recrea pot ser molt escàs i que la capacitat de mantenir la seva atenció no és il·limitada.

b) Reconstrucció històrica com a suport educatiu.

Les possibilitats educatives de la reconstrucció històrica són un dels seu grans al·licients. Els alumnes sovint troben feixucs els museus d'història on sovint cal llegir uns llarguíssims textos en plafons o, al contrari, cal llegir gairebé amb lupa unes etiquetes minúscules al peu dels objectes exposats en vitrines. En una reconstrucció històrica l'alumne viu en primera persona la història i n'esdevé el coprotagonista. A més a més, nombrosos grups de reconstrucció històrica ofereixen tallers que permeten experimentar als alumnes amb els materials, estris, utensilis, etc, que se'ls ensenyen.

c) Reconstrucció històrica amb finalitats experimentals.

L'arqueologia experimental, tal i com se l'anomena avui dia, va arrencar amb força durant els anys 60 i 70 del segle XX. El seu objectiu era i segueix sent comprendre la tecnologia i la tècnica del passat, reproduint les eines i utensilis a partir de les restes i troballes arqueològiques, però també a partir de textos d'autors més o menys contemporanis. Reproduint una arada o fent una replica d'un trirrem grec els arqueòlegs poden arribar a comprendre millor com es llauraven els camps o com era la navegació en èpoques remotes.

L'arqueologia experimental permet la revisió, la verificació o, al contrari, el desestimant d'hipòtesis i teories que fins ara s'havien considerat vàlides o inqüestionables.


d) Reconstrucció històrica com a recurs turístic i de vacances.

La reconstrucció històrica és un fenomen clarament en expansió. I no només pel que fa a l'aparició de nous grups o l'abast de nous períodes històrics, sinó perquè constantment s'exploren nous ventalls i iniciatives relacionades amb aquest fenomen social.

Una de les noves possibilitats que ofereix la reconstrucció històrica està relacionada amb la seva capacitat d'atracció turística o de destí de vacances. Aquesta reconstrucció històrica com a recurs turístic és el quart model existent.

Certament, les fires i jornades de reconstrucció històrica atrauen gent que s'hi desplaça com a turistes de cap de setmana o d'una sola jornada, sovint amb l'únic objectiu d'assistir a una escenificació històrica. Tanmateix, es destaquen en aquest apartat diverses iniciatives turístiques que tenen com a eix central la reconstrucció històrica o bé que es revaloritzen gràcies a la reconstrucció històrica.

La importància i possibilitats de l'anomenat turisme arqueològic, especialment algunes experiències innovadores en la gestió de museus per al desenvolupament rural o les rutes arqueològiques, ja va ser el tema central del II Congrés Internacional sobre Turisme Arqueològic celebrat a Barcelona l'any 2006.

També la Xarxa de Turisme Arqueològic, un projecte impulsat des de Catalunya l'any 2004 i que agrupa professionals de l'àmbit de l'arqueologia i del sector turístic amb la coordinació de la Fundació Bosch i Gimpera, treballa per fomentar i promoure el turisme lligat a l'arqueologia i la història, en tots els seus àmbits (jaciments, museus, festes històriques, etc).

Tanmateix, les iniciatives existents a Catalunya en aquest camp estan encara a les beceroles, sobretot si es comparen amb algunes de les experiències més innovadores del conjunt d'Europa, com ara: Archaeolink Prehistory Park (Gran Bretanya), Deutsche Limes Strasse (Alemanya), Archeocampus (Itàlia), Puy du Fou (França), Archäologische Park Carnuntum (Austria), Archeon (Holanda), Archäologischer Park Xanten (Alemanya) o el Muséo Park Alésia (França), entre d’altres.

Grups de Reconstrucció Històrica

Catalunya és un país de moltes tradicions i s'hi celebren anualment centenars i centenars de fires, festes, mercats, aplecs, trobades, jornades i festivals de tota mena: de caire religiós: aplecs, pessebres vivents, processons, passions, etc; de caire festiu: castellers, gegants, cercaviles, balls de diables, bruixes, etc; de caire gastronòmic: aplec del cargol, fira de bolets, etc; festes i fires tradicionals: Enramades, la Patum, Correbous, la Crèma deth Haro, etc; d'oficis i artesania: festes del segar i batre, traginers, forjadors, etc


Gairebé 60 d'aquestes celebracions tenen base o connotació històrica directa: mercats medievals, festes de moros i cristians, festes de bandolers, fires modernistes, etc. Per altra banda, les processons religioses o les mostres d'oficis antics, entre d'altres, també tenen un fort component històric, amb la qual cosa el rerefons històric constitueix la base principal o secundària en més d'un centenar d'actes i esdeveniments.



En aquestes línies dedicades al món de la reconstrucció històrica, es fa especial èmfasi en el grups que fan reconstrucció històrica. Els grups constituïts ad hoc, amb la voluntat de divulgar la història o fer arqueologia experimental, mitjançant tallers, recreacions o escenificacions amenes i didàctiques, però sempre tenint present que el que es pretén és reviure la història i apropar-la a la societat amb el màxim rigor possible.


I, concretament, dels grups que desenvolupen les seves activitats al voltant del món romà podem assenyalar, entre d’altres Athenea Promakhos, Nemesis - Arqueologia i difusió cultural, SCCL; Legio VII Gemina; Legio I Germanica i Septimani Seniores; Thaleia; KuanUm!; Barcino Oriens; Domus Baevia Saguntina; Ibercalafell; ...


Festivals i Jornades

La majoria tenen un marcat caràcter ludico-festiu i comercial, sovint per sobre del rigor i fidelitat històrica o, simplement, no tenen una voluntat divulgativa de fets o episodis històrics concrets. Es poden definir aquestes mercats i festes, doncs, com a esdeveniments d'ambientació històrica, ja que recreen amb més o menys encert una atmosfera medieval o renaixentista, per exemple, però sense que hi hagi cap escenificació de base històrica o divulgació d'uns fets, d'uns costums, etc.

Tenint en compte aquesta consideració, en aquest apartat exposarem únicament els festivals en els quals hi ha una veritable reconstrucció històrica. Conseqüentment, s'exclouen les desenes i desenes de mercats d'ambientació d'època, medieval sobretot, que se celebren arreu de Catalunya. Únicament es fa una breu referència als que tenen més entitat i una certa base històrica.


Entre d’altres: els Caps de Setmana Ibèrics (a diverses poblacions d'arreu de Catalunya); Tarraco Viva, Jornades Internacionals de Divulgació Històrica Romana (Tarragona, Tarragonès); Mercat Romà de Iesso i Capvespres a la Romana (Guissona, La Segarra); Magna Celebratio Baetulonensis (Badalona, Barcelonès); Triumvirat Mediterrani (L'Escala, Alt Empordà); Ludi Rubricati (Sant Boi de Llobregat, Baix Llobregat); Renovatio Arragonis (Sabadell, Vallès Occidental); Blanda Aeterna (Blanes, La Selva); Barcino Colonia Romae (Barcelona, Barcelonés); Ludi Saguntini (Sagunt, València). I creiem que s’ha de fer menció a les jornades romanes de Segòvia així com les Journées Romaines Arelate (Arlés, França).


Desitgem que les paraules que han conformat aquest i l’anterior article us hagin aclarit qualsevol dubte al voltant de l’esperit i els objectius de la Recreació i Reconstrucció Històrica.

Ricard Llop Altés
Professor de Llatí i Cultura Clàssica de l’Escola Joan Pelegrí.

Director de Barcino Oriens Grup de Recreació i Reconstrucció Històrica Romana de la Fundació Cultural Hostafrancs.

Membre de la Junta de l’Associació de Comerciants Creu Coberta.

dijous, 3 de maig del 2012

LA RECREACIÓ I RECONSTRUCCIÓ HISTÒRICA. UNA MICA D’HISTÒRIA, TIPUS, GRUPS I JORNADES (I)

BARCINO·COLONIA·ROMAE

LES JORNADES ROMANES DE BARCELONA

LA RECREACIÓ I RECONSTRUCCIÓ HISTÒRICA. 

UNA MICA D’HISTÒRIA, TIPUS, GRUPS I JORNADES (I)


Amb les pròximes ratlles, volem acostar-vos una mica a la Recreació i Reconstrucció Històrica, apropar-vos a la seva història, als tipus que hi ha i donar-vos a conèixer diferents grups que la fan possible. També volem posar al vostre abast altres jornades de recreació i reconstrucció històriques que es fan a Catalunya, Espanya o França... i a les quals nosaltres ens afegirem aquest any 2011.

Amb aquest article també tenim la intenció de deixar constància de l’origen del nostre interès per aquest mètode de conèixer la història, de poder-la fer nostra, d’assumir-la i gaudir-ne fins a convertir-la en una experiència emotiva que deixa una profunda empremta i ens motiva a compartir-la i donar-la a conèixer.

Som deutors, hereus i deixebles de totes les jornades a què hem pogut assistir així com de tots els grups que hem pogut admirar. De totes elles i ells, n’hem aprés molt, moltíssim. Els considerem la nostra font d’inspiració així com, podríem dir-ne, la nostra primària font bibliogràfica, videogràfica i digital que ens han empès a la recerca i investigació en molts àmbits desconeguts encara per a nosaltres.

Però cal fer un esment especial a Tarragona i la seva excepcional Tarraco Viva, al grup Projecte Fènix i tots els seus membres, especialment a Magí i Enric Seritjol; al grup Thaleia, al capdavant del qual hi ha la Mercè Tubilla; a la Magna Celebratio Baetulonensis de Badalona i al seu grup de Reconstrucció Històrica que lidera en Joan Mayné acompanyat de la Clara Forn; a en Jordi Mambrilla d’Armillum i a les Journées Romaines Arelate d’Arlés a la Provença francesa, així com al grup ACTA, dirigit per Brice Lopez. 

Tot plegat us ha d’animar a aquells que vingueu a gaudir de les Barcino·Colonia·Romae a conèixer aquestes altres jornades, a anar-hi i aprendre tot gaudint i divertint-vos.

Per traçar les ratlles que segueixen i entrar en el tema us presentem i transcrivim algunes de les paraules de la plana web catalana www.reconstrucciohistorica.cat que explica de forma molt planera i transparent què és la reconstrucció i recreació històrica. Podeu accedir-hi tots els que tingueu possibilitat d’internet per ampliar la informació i veure una bona galeria d’imatges. I els que no teniu aquesta possibilitat, aquí en teniu el contingut.

La reconstrucció i recreació històrica

Els reptes en la reconstrucció històrica són, per una banda, la fabricació i rèplica de materials amb la màxima fidelitat i rigor històric possible, basant-se en restes arqueològiques, iconogràfiques o en cites o descripcions literàries. I, per l'altra, en l'escenificació i representació d'escenes realistes de la vida civil, religiosa o militar. En aquesta línia, els grups de reconstrucció històrica intenten reproduir exactament les eines, els oficis, els vestits, les joies, les cerimònies religioses o les situacions i converses de la vida diària amb el màxim detall i fidelitat històrica, ja sigui amb finalitats educatives, divulgatives, experimentals o per al gaudi personal.

Tanmateix, lluny d'una visió purament festiva o comercial, la reconstrucció històrica intenta exposar al gran públic i també als professionals de la història o la docència l'estat de coneixement sobre aspectes concrets d'un període històric determinat. Així, doncs, quan es fa amb rigor, permet mostrar d'una forma seriosa aspectes de la història sense avorrir la gent i interessant també els especialistes.

La reconstrucció històrica representa, doncs, una manera de treure la història de les biblioteques, dels museus, de les col·leccions públiques i privades, dels fons documentals, de les excavacions i de les converses entre els erudits i acadèmics per tal de fer-la més accessible a tota la societat.

La reconstrucció històrica és un fenomen social en el qual participen de forma voluntària i entusiasta centenars d'actors o figurants, gairebé sempre amateurs, que esmercen i dediquen les seves hores de lleure i oci a recrear vestits, utensilis, joies, música, armes, etc., d'èpoques ja passades per tal d'escenificar i rememorar episodis històrics, batalles o situacions de la vida quotidiana que s'esdevenien en l'antiguitat. 

Els orígens

La reconstrucció històrica "moderna" té el seu origen a Anglaterra i als Estats Units d'Amèrica. L'any 1876 alguns supervivents del 7è de Cavalleria del general Custer varen tornar a l'escenari de la coneguda batalla de Little Big Horn (Montana) per a recrear-la i immortalitzar-la davant la presència de fotògrafs. Uns anys després, el 1895, un centenar de membres del Cos d'Enginyers de Gloucestershire varen escenificar la defensa aferrissada de les tropes britàniques a Rorkes Drift (Natal, Sud-Àfrica) davant els guerrers zulus. Just després d'aquestes primeres iniciatives va començar a recrear-se als Estats Units, amb relativa periodicitat, les batalles de la Guerra Civil Americana (1861-1865).

A partir d'aquestes experiències la reconstrucció històrica va passar poc després a Europa, on es coneix com a reenactment , especialment als països de cultura anglo-germànica (Gran Bretanya, Alemanya, Holanda). En aquests països els primers períodes de reconstrucció històrica varen ser els de les guerres napoleòniques, però ben aviat varen eixamplar-se en el temps, tot avançant i retrocedint, cap a la Primera i Segona Guerra Mundial i cap a l'Edat Mitjana i l'Època Antiga.

Els orígens de la reconstrucció històrica es troben explicats amb tot detall a

Ben aviat, el món de la reconstrucció va obrir-se a temàtiques civils i religioses. Es tracta de temàtiques que, si bé no tenen l'espectacularitat de les escenificacions militars, ofereixen enormes possibilitats didàctiques i divulgatives. Així mateix, l'aparició de temàtiques civils i de la vida familiar va permetre a les dones i nens incorporar-se al món de la reconstrucció històrica.

Finalment, a partir dels anys 80 el món de la reconstrucció històrica va quallar en els països de cultura llatina, entre ells Catalunya. Aquests darrers anys han aparegut al nostre país un grapat de grups que, amb pocs recursos però amb moltes ganes, empenta i il·lusió, estan fent una tasca molt i molt important per a donar a conèixer la història de Catalunya a aquelles persones que més la desconeixen: els propis catalans.

Continuarà en el pròxim article.

Ricard Llop Altés
Professor de Llatí i Cultura Clàssica de l’Escola Joan Pelegrí.
Director de Barcino Oriens Grup de Recreació i Reconstrucció Històrica Romana de la Fundació Cultural Hostafrancs.
Membre de la Junta de l’Associació de Comerciants Creu Coberta.

divendres, 13 d’abril del 2012

"BARCINO·COLONIA·ROMAE": EL PROPÒSIT DE LES JORNADES ROMANES DE BARCELONA

BARCINO·COLONIA·ROMAE 

LES JORNADES ROMANES DE BARCELONA 

EL PROPÒSIT DE LES JORNADES ROMANES DE BARCELONA

Les Jornades de Recreació i Divulgació Històrica pretenen difondre el coneixement de la història antiga fent que tothom pugui veure, sentir i tocar els elements essencials que caracteritzen aquest període fonamental de la història de la humanitat, de la nostra història. “Veure” vol dir presentar activitats que ens acostin a la realitat del món antic. “Sentir” significa mostrar cada recreació i reconstrucció històrica de la manera més propera a l'interlocutor perquè desenvolupi l’empatia històrica a bastament. I “Tocar” és fer realitat els objectes, les imatges, les eines, els vestits i altres realitats diverses de l’antiguitat per acostar-les a l’espectador.

La Recreació Històrica, doncs, vol donar vida al passat en els nostres dies i així posar a l’abast de tothom la Història de la Cultura amb una perspectiva tant dinàmica com divertida i amb una forma didàctica i propera, amb l’objectiu de fer seva la màxima llatina del “docere et delectare” (ensenyar i gaudir, ensenyar i fer que qui aprèn es diverteixi, s’ho passi bé, tant o més que aquell qui ensenya).


I per què Roma? Per què ens interessa saber com vivien els antics romans i què succeïa cada dia als seus carrers? L’estudi, la recreació i l’actualització de la Roma Caput Mundi ens permet de conèixer què s’esdevenia en cadascuna de les coloniae, com ara la nostra Barcino, les quals conformaven tot el vast Imperi Romà i eren un petit mirall de la gran urbs.

Com assenyala l’erudit investigador i divulgador Alberto Angela al seu llibre Un día en la antigua Roma. Vida cotidiana, secretos y curiosidades, La esfera de los libros, Madrid, 2009 (obra de molt recomanable lectura), tots hem trobat a faltar en els cartells i les guies dels Museus i dels jaciments arqueològics aquell encant indescriptible que té el món romà i que es pot reviure cada vegada que ens acostem la seva vida quotidiana.


I precisament aquest és l'esperit de les jornades: explicar la gran Història a través moltes petites històries quotidianes que constitueixen el dia a dia d’una petita Barcino fundada entre el 15 i el 10 a. de C.: què se sentia en passejar pels seus carrers? Com eren els rostres de la gent que passava al costat nostre? Què es veia des de les balconades? Quin gust tenia el menjar? Quin tipus de llatí sentiríem parlar als carrers?, etc.

Així doncs, durant les jornades es desenvoluparan tot una sèrie d’actuacions i de recreacions històriques que presenten fets, situacions o realitats tal i com devien succeir fa dos mil anys, a fi de donar al visitant la sensació d'anar pels carrers d’aquesta petita ciutat o d’entrar dins la domus d’un potentat ciutadà, de respirar les seves olors i els seus perfums, comprar al seu mercat, d'entrar a les tabernae o de veure legionaris pel carrer. Només així es pot entendre el que significava realment viure en una ciutat de l'Imperi Romà.


Naturalment, les escenes que desfilaran davant dels vostres ulls durant aquests dies de retorn a l'Antiga Roma no són imaginàries, sinó que deriven directament dels resultats d'estudis i investigacions que han portat a terme especialistes en diversos aspectes de la Cultura Clàssica romana que van des de la cuina a la medicina passant per la tecnologia militar i l’urbanisme o el coneixement exhaustiu de la vida familiar, entre moltes altres coses.

I tot plegat vol fer-nos adonar que la nostra forma de viure és filla directa de la dels romans. No seríem els mateixos si no hagués existit una edat romana. Normalment la civilització romana s'identifica amb els rostres dels emperadors, amb les legions en marxa i amb les llargues columnates dels temples. Però la seva autèntica força va ser una altra.

El secret de Roma, com diu Angela, va ser el seu modus vivendi quotidià: la forma de construir cases, de vestir-se, de menjar, d'interactuar amb els altres, dins i fora de la família, tot això emmarcat en un precís sistema de lleis i regles socials. Aquest aspecte va romandre essencialment inalterat durant segles, és clar que amb la seva pròpia evolució gradual, i va permetre a la civilització romana sobreviure fins als nostres dies.

Efectivament, l'Imperi romà no ens va deixar només estàtues i monuments extraordinaris. Ens va deixar un programari que ens permet viure cada dia. Romà és l'alfabet que utilitzem, fins i tot a internet. El català deriva del llatí, com l’italià, el castellà, el portuguès, el francès o el romanès (i fins i tot, com sabem, un tant per cent elevat de paraules angleses tenen el seu origen en el llatí). Per no parlar del sistema jurídic, del viari, de l'arquitectura, de la pintura, de l'escultura, que no serien el mateix sense els romans. Bona part del sistema de vida occidental no és una altra cosa que l'evolució moderna del sistema romà.

En aquest sentit i com hem assenyalat a l’anterior article publicat, aquestes primeres jornades giraran al voltant de la vida civil i el comerç. Però la nostra intenció és anar incorporant, any rere any, a cada una de les pròximes jornades, un nou àmbit propi del món romà: el militar, l’artístic, l’esportiu, el culinari, el tecnològic, la diversió,... i que, d’aquesta manera, s’acabi conformant una visió, tan completa com sigui possible, però dins les nostres possibilitats, d’una petita ciutat romana que esdevindrà posteriorment la nostra ciutat actual.

I des del punt de vista humà i cultural, hem de pensar que el perímetre de les fronteres terrestres de l’Imperi romà mesurava més de deu mil quilòmetres i reunia poblacions molt diferents, fins i tot físicament: des dels rossos del nord d'Europa fins a les ètnies d'Orient Pròxim, de les asiàtiques a les nord-africanes. Totes elles emmarcades dins d’un equilibri intercultural molt especial de tolerància i aprenentatge.
És curiós que Florus, escriptor romà del s. II a. de C., referint-se als habitants de l’actual Tarraco, els defineix com un poble honrat, estalviador, tranquil, que guarda un cert recel del foraster, però que, un cop provat, el tracta bé. Una descripció que ens acosta molt a alguns tòpics que altres pobles peninsulars utilitzen per criticar, menystenir i ridiculitzar la població actual de la mateixa zona i que, per extensió, refereix ara a tots els catalans. Però Florus entenia que aquestes eren qualitats, i les hem d’entendre com un tret d’identitat cultural que ens defineix com a poble dins del maremagnum de cultures que hi ha a Hispania, i ara, pel fet de la globalització, al món. El coneixement del món romà, doncs, ens ajuda també a refermar els nostres trets culturals, nacionals i diferenciadors.

I el cor de tot era Roma. Estava situada exactament en el centre de l'Imperi. Era un centre de poder, per descomptat, però també una ciutat rica en cultura literària, jurídica, filosòfica. I, sobretot, una ciutat cosmopolita, alguna cosa semblant a les Nova York, Londres o Barcelona actuals. A Roma es reunien persones de cultures molt diverses. Caminant pels seus carrers hom podia creuar-se amb riques senyores muntades al seus palanquins, metges grecs, oficials de cavalleria gals, senadors itàlics, mariners espanyols, sacerdots egipcis, prostitutes xipriotes i gaditanes, comerciants d'Orient Pròxim, esclaus germànics...


Un univers sorprenent i irrepetible que es copiava i multiplicava en totes les colònies romanes a imatge de la gran Roma, i que ara volem reviure a la nostra Barcino actual.

Hem d’entendre, doncs, i per concloure, que les jornades de recreació, reconstrucció i divulgació històrica romanes són, curiosament, el procés invers a com es planteja l’educació actual. El segle XXI, segle de les tecnologies de la informació i de la comunicació, del món digital i en 3D, no pot fer més que presentar la història del món de forma virtual, molt acolorida i amb una gran definició d’imatge, però, malauradament, intangible, irreal. En canvi, les jornades ens fan sentir, ens fan viure i ens poden deixar tocar allò que ens agrada i interessa; ens donen, en definitiva, allò que realment mou l’esser humà: la curiositat per tocar, i en tocar, sentir i viure el món, fer-lo teu i assumir-lo, aprendre’l i gaudir-ne.

Ricard Llop Altés
Professor de Llatí i Cultura Clàssica de l’Escola Joan Pelegrí.
Director de Barcino Oriens Grup de Recreació i Reconstrucció Històrica Romana de la Fundació Cultural Hostafrancs.
Membre de la Junta de l’Associació de Comerciants Creu Coberta.

dilluns, 9 d’abril del 2012

BARCINO·COLONIA·ROMAE. LES JORNADES ROMANES DE BARCELONA


BARCINO·COLONIA·ROMAE

LES JORNADES ROMANES DE BARCELONA

El Mercat Romà de la Creu Coberta



MMXII, SEGONA EDICIÓ!!


Fruit de la col·laboració i entesa entre la Fundació Cultural Hostafrancs, el Grup de Recreació i Reconstrucció Històrica Barcino Oriens i l’Associació de Comerciants de la Creu Coberta ha nascut el projecte BARCINO·COLONIA·ROMAE, les II JORNADES ROMANES DE BARCELONA i El Mercat Romà de la Creu Coberta, que celebrarem durant el cap de setmana del 2 i 3 DE JUNY DE 2012 amb el Macellum Romanum o “Mercat Romà”, tot ocupant la llargada del carrer de La Creu Coberta, de Plaça d'Espanya a Moainés.

Les Jornades Romanes pretenen divulgar el coneixement de la història antiga romana fent que tothom pugui veure, sentir i tocar els elements fonamentals que caracteritzen aquest període de la història de la humanitat, de la nostra història. I la Recreació Històrica, en la mateixa línia, vol donar vida al passat en els nostres dies i així posar a l’abast de tothom la Cultura Clàssica Romana, ja que aquesta és l’essència i les arrels de la nostra civilització, la qual, òbviament, té una pervivència real en els nostres dies. Recordem que molts elements que fem servir quotidianament o que caracteritzen la nostra societat ja els van inventar els romans -des de les pinces de les celles a l’extirpació de cataractes-, que el món clàssic és present en l’Art, el Dret, el Menjar (la dieta mediterrània), i, fonamentalment, en la Llengua...

I el punt àlgid d’aquestes Barcino·Colonia·Romae, en la seva primera edició, serà l’organització d’un Macellum Romanum o “Mercat Romà”, com ja hem assenyalat.


La idea de començar per la recreació un mercat romà sorgeix del fet que la Fundació, El Grup i l’Associació vivim i formem part de l’eix comercial més llarg d’Europa (el Carrer de la Creu Coberta i Sants...) i l’essència del comerç, tal i com la coneixem, va néixer pràcticament a la Roma Clàssica. Per tant, som un clar exemple i mostra de la pervivència del Món Clàssic Romà, concretament en l’aspecte que reflecteix el comerç al detall, tal com succeïa a les Tabernae dels carrers romans i als Forum(s) de les seves ciutats.

Per altra banda, estem vivint un temps que, entre moltes altres perspectives, s’ha definit des de la globalització. Cada dia, la mescla de cultures i d’identitats és més forta i, per a alguns, intolerable, atès que veuen diluir-s’hi la seva comprensió del món, la seva identificació del món, i es veuen desdibuixats entre moltes altres identificacions i comprensions del món. Però això és la interculturalitat: trobar-se un mateix en un maremàgnum d’identitats.


El primer procés de Globalització es va donar en el món romà. Ens agradi o no, i havent de reconèixer les connotacions negatives i militaristes, la primera gran barreja cultural entre el nord i el sud i l’orient i l’occident es va produir amb l’Imperi Romà. Però els romans sabien amb claredat qui eren, com eren i quin era el seu paper en el món. També sabien, potser inconscientment, que l’única manera de superar-se i de ser cada vegada més grans i admirats era tenir la capacitat d’assimilar, d’adoptar tot allò que fos positiu de les altres cultures amb les quals entraven en contacte. Per això, ara, l’eclecticisme romà és un factor important per entendre què està succeint al món i ens pot ajudar a valorar positivament tot allò que ens aporten els altres pobles. La nostra esplèndida dieta mediterrània, per exemple, inventada i popularitzada si més no pels romans, només és la suma, la conjunció i la utilització de tots els productes alimentaris de la riba del Mare Nostrum, de totes les seves costes, des de Fenícia a Hispània, des de la Gàl·lia a Egipte. I és la dieta mediterrània el paradigma d’equilibri d’aliments que fa que el cos funcioni correctament... Podríem interpretar-ho com una metàfora de la nostra civilització, de l’antiga, de l’actual i de la d’un futur proper.


I aquesta interculturalitat la trobem en el nostre dia a dia quan anem a comprar, quan entrem a les diverses botigues, als restaurants, al mercat, etc.


Per aquest motiu creiem que és força escaient iniciar les nostres 1es Jornades Romanes de Barcelona intentant recrear de la millor manera possible com era un mercat romà en el qual trobarem els mateixos productes bàsics que actualment consumim, les mateixes botigues de tota la vida abans de la revolució industrial i tecnològica i la presència de botiguers de moltes cultures diferents que intercanvien experiències i productes que provenen de Germània, de la Gàl·lia, de Fenícia, d’Anatòlia, de Síria, de la Dàcia, d’Àsia, d’Aràbia, de la Pàrtia, etc. Noms que en època romana indiquen procedències que coincideixen clarament amb les actuals. El “mercat”, per tant, esdevé un microcosmos que reflecteix la realitat global del planeta i ens acosta els uns als altres. És aquí on hem de focalitzar la clau de la recreació del Mercat Romà als nostres dies.



Buscarem, també, que les jornades tinguin una bona planificació d’activitats que reflecteixin al màxim l’historicisme i la fiabilitat de la recreació: cercarem apropar tant com sigui possible el comerç actual al d’època romana amb els productes quotidians, un vestuari i una ambientació escaient i històrica i donar bon menjar i bon beure. Per aquesta raó, demanarem a Associacions i Grups de Reconstrucció Històrica, consolidats i amb llarga tradició, provinents de Tarragona i Badalona, que col·laborin a les nostres Jornades i estiguin presents el cap de setmana per, amb les seves recreacions plenes de certesa històrica, presentar-nos dos dies de la vida quotidiana d’una ciutat romana que no s’allunyen gaire de la nostra vida diària barcelonina.

La nostra voluntat és que la participació i la implicació dels veïns en les activitats de les jornades sigui ben palesa, que les visquin amb plenitud i que aprenguin tot sentint, veient i tocant.

I com sempre, ens mou la il·lusió, la tenacitat, l’entusiasme, la innovació i la iniciativa, que ens permeten, de tant en tant, crear una nova aventura, en aquest cas, romana.

Ricard Llop Altés
Director de Barcino Oriens Grup de Recreació i Reconstrucció Històrica Romana de la Fundació Cultural Hostafrancs.

Professor de Llatí i Cultura Clàssica de l’Escola Joan Pelegrí.

Membre de la Junta de l’Associació de Comerciants Creu Coberta.

dijous, 29 de març del 2012



Pompa Sacra et Sacrificium

Nova "Recreació-Reconstrucció Històrica Romana" a càrrec de Barcino Oriens el 27-28 i 29 d'abril a la Magna Celebratio de Badalona.


Aquí teniu el programa detallat i podreu veure que Barcino Oriens col·labora a la Magna Celebratio amb la Pompa Sacra et Sacrificium i amb la presentació de la Legio romana.


També participem en la Recreació-Reconstrucció Històrica Romana  Senatus. El senat de Roma a càrrec de "Projecte Fènix" de Tarragona, un dels grups més importants d'Europa en el terreny de la Reconstrucció Històrica Romana.


Programa. http://magnacelebratio.cat/img/programacio/pdf_prog_2012_CAT.pdf









dimarts, 28 de febrer del 2012