Jornades Romanes de Barcelona

BARCINO·COLONIA·ROMAE

VIII JORNADES ROMANES DE BARCELONA

Cicle de Conferències 2018

2 i 3 de Juny a la Biblioteca de l'escola Joan Pelegrí. Hostafrancs. Barcelona

Dissabte 2 de juny, 13h

Delos: d’illa sagrada a empori comercial del mediterrani

A càrrec d’Albert Anglès i Minguell, excavador a Vindolanda (UK), estudiós i divulgador del mon grecoromà.

Segons la mitologia clàssica, a l’Illa grega de Delos va néixer el déu Apol·lo, fruit de la relació entre Zeus i Leto, donant lloc a un dels més grans santuaris de pelegrinatge de la Grècia antiga. Habitada des del 3000 aC i amb una rellevància creixent a partir del domini micènic, Delos va esdevenir amb el temps un veritable i poderós "hub" o "emporium mundi" durant l’època hel·lenística i republicana romana. Emplaçada estratègicament al bell mig de les més importants xarxes comercials del Mar Egeu, va tenir una població nombrosa i cosmopolita, malgrat les seves petites dimensions. La importància d'aquesta petita illa de les Cyclades rau, sens dubte, en les seves troballes gairebé inalterades pel seu aviat despoblament: una gran diversitat de santuaris que poden resumir tota la història religiosa de Grècia (incloent les divinitats estrangeres), l’excavació de grans barris que ens han permès un estudi detallat de de les seves cases i de l'equipament domèstic como poques ciutats gregues, un corpus epigràfic únic i uns materials arqueològics molt variats i amb influències de cultures diverses. En aquesta xerrada, intentarem explicar la seva sorprenent evolució i transformació posterior, així com l'important comerç que també varen tenir les illes Cyclades en l’època romana.

Dissabte 2 de juny, 18h

L’organització política de la república romana.

A càrrec de, Francesc Sánchez Pérez, advocat i President de l’Associació Cultural Arraona Romana.

La república romana s’inicià l’any 509 aC, amb la caiguda de la monarquia, i finalitzà amb l’arribada al poder de l’emperador August l’any  27 aC.  Durant cinc segles Roma va anar configurant un sistema polític que va fixar les bases del seu futur com potència imperial del mediterrani.

La conferència tractarà sobre quines eren i com funcionaven les principals institucions polítiques d’aquest període de la història de Roma: el  Senat, les Magistratures i les Assemblees populars.

Dissabte 2 de juny, 19h

La Batalla d’Empúries: pròleg decisiu a la romanització d'Hispània

A càrrec de Francesc Xavier Hernández Cardona, Catedràtic de Didàctica de les Ciències Socials de la UB.

Després de la II Guerra Púnica els romans esdevingueren, en teoria, els amos de la Península Ibèrica i les seves riqueses. Tanmateix quant Roma va voler fer efectiu el seu poder els pobles ibers de la costa van iniciar una revolta general, que es va iniciar el 197 aC i que va arraconar els romans. Per tal de tancar la porta marítima d'accés a Hispania un poderós exèrcit iber va bloquejar el port i la ciutat annexa d’Empúries. Pels romans esdevenia indispensable recuperar el control de les estructures portuàries en tant que Empúries era un cap de pont determinant per accedir a Hispània. El 195 aC. el cònsol Cató va desembarcar a Empúries disposat a posat fi a la revolta dels ibers. F. Xavier Hernàndez va estudiar acuradament la campanya i la batalla d'Empúries el 1992 i va establir, a partir de simulacions i teoria de jocs, hipòtesis interessants congruents amb la descripció dels fets que en fa Tit Livi. Segons F.X. Hernàndez els ibers van ocupar l'antic campament dels Escipions, situat al turó d'Empúries, damunt la Neàpolis, el que després va ser la ciutat romana, per tal de bloquejar les instal·lacions del port d’Empúries i tancar als romans la porta marítima d'Hispania. Cató va acampar a tocar d’Empúries en les platges avui desaparegudes del delta del Ter, entre Empúries i l'Escala. En cap cas va intentar un atac frontal per ocupar el campament iber, atès que aquesta operació militarment incerta hagués pogut costar moltes baixes o fins i tot la derrota. Cató, després de construir un segon campament a la zona de la Clota (l'Escala) va atacar per sorpresa el campament des del darrera, des de ponent. Un contingent de tropes les va fer servir d'esquer i els ibers, segurs de la victòria, van sortir a perseguir els romans. Quan la força ibera va estar fora del campament, Cató, amb les legions que mantenia amagades, la va envestir i derrotar. D'un sol cop va exterminar tota la força dels ibers i esdevingué amo i senyor de la costa fins més enllà de l'Ebre. Probablement va ser una de les batalles més sorprenents i ben planejades de l'antiguitat i que fan pensar que Cató va ser un dels grans genis militars de l'antiguitat.

Diumenge 3 de juny, 12h

El limes septentrional de roma: ambivalència de les “viae” romanes a les províncies imperial de Britannia, Germania i Pannonia

A càrrec de Miquel Vázquez Santiago,Doctor en Biologia per la UAB i membre de Barcino Oriens.

Els enginyers romans van dissenyar una extensa xarxa viaria, arribant a construir uns 90 000–120 000 quilòmetres de calçades o viae. Els principals avenços de l’enginyeria romana van ser: un acurat procés de construcció de la via, el perfeccionament de les estructures que la conformaven (capes de cimentació, transició i rodament) i la introducció d’un sistema de senyalització precís: el mil·liari o milliarium. Les millores ajudaren a la creació d’una xarxa viaria eficient en territoris vitals per a la pervivència de l’Imperi Romà, com foren les fronteres o limites septentrionals. En províncies tan diverses i llunyanes com Britannia o Pannonia la xarxa viària compaginà la primerenca funció militar amb una funció civil i comercial, cabdals per entendre el procés de romanització dels limites Britanicus i renà–danubià.

Aquest treball exposa les principals característiques de les viae romanes i el seu paper essencial en la defensa i romanització d’algunes províncies situades en el limes de l’Imperi Romà.

Diumenge 3 de juny, 13h

Feminisme en el món antic?

A càrrec de, Montserrat Tudela i Penya, directora de la Revista Auriga.

El feminisme és un conjunt heterogeni de moviments socials, polítics, culturals i econòmics que tenen com a objectiu l’equiparació de drets entre homes i dones.

Alguns estudiosos situen l’origen del feminisme els segles XVIII-XIX, en què hi va haver la primera presa de consciència col·lectiva de les dones de l’opressió i dominació que rebien per part del conjunt de la societat patriarcal. A partir d’aquests orígens, es parla de tres onades històriques de feminisme: feminisme il·lustrat, feminisme liberal sufragista i feminisme contemporani.

Però realment en el món clàssic, va haver-hi algun tipus de lluita col·lectiva per l’equiparació del paper de la dona en la societat? Doncs, tot i que no al nivell dels feminismes actuals, ja a Grècia i Roma trobem un certa crítica i qüestionament de l’assignació de rols socials en base al gènere: en la literatura, en alguns grups socials (com les amazones), o fins i tot en certes dones que desenvolupen rols rellevants que majoritàriament són a mans d’homes en els diversos camps socials.