BARCINO·COLONIA·ROMAE
VIII JORNADES ROMANES DE BARCELONA
Cicle de Conferències 2018
2 i 3 de Juny a la Biblioteca
de l'escola Joan Pelegrí. Hostafrancs. Barcelona
Dissabte 2 de juny, 13h
Delos: d’illa sagrada a empori comercial
del mediterrani
A càrrec d’Albert Anglès i Minguell,
excavador a Vindolanda (UK), estudiós i divulgador del mon grecoromà.
Segons la mitologia
clàssica, a l’Illa grega de Delos va néixer el déu Apol·lo, fruit de la relació
entre Zeus i Leto, donant lloc a un dels més grans santuaris de pelegrinatge de
la Grècia antiga. Habitada des del 3000 aC i amb una rellevància creixent a partir
del domini micènic, Delos va esdevenir amb el temps un veritable i poderós
"hub" o "emporium mundi" durant l’època hel·lenística i
republicana romana. Emplaçada estratègicament al bell mig de les més importants
xarxes comercials del Mar Egeu, va tenir una població nombrosa i cosmopolita,
malgrat les seves petites dimensions. La importància d'aquesta petita illa de
les Cyclades rau, sens dubte, en les seves troballes gairebé inalterades pel
seu aviat despoblament: una gran diversitat de santuaris que poden resumir tota
la història religiosa de Grècia (incloent les divinitats estrangeres),
l’excavació de grans barris que ens han permès un estudi detallat de de les
seves cases i de l'equipament domèstic como poques ciutats gregues, un corpus
epigràfic únic i uns materials arqueològics molt variats i amb influències de
cultures diverses. En aquesta xerrada, intentarem explicar la seva sorprenent
evolució i transformació posterior, així com l'important comerç que també varen
tenir les illes Cyclades en l’època romana.
Dissabte 2 de juny, 18h
L’organització política de la república
romana.
A càrrec de, Francesc Sánchez Pérez,
advocat i President de l’Associació Cultural Arraona Romana.
La república romana
s’inicià l’any 509 aC, amb la caiguda de la monarquia, i finalitzà amb
l’arribada al poder de l’emperador August l’any 27
aC. Durant cinc segles Roma va anar configurant un sistema polític
que va fixar les bases del seu futur com potència imperial del mediterrani.
La conferència tractarà
sobre quines eren i com funcionaven les principals institucions polítiques
d’aquest període de la història de Roma: el Senat, les Magistratures
i les Assemblees populars.
Dissabte 2 de juny, 19h
La Batalla d’Empúries: pròleg decisiu a la
romanització d'Hispània
A càrrec de Francesc Xavier Hernández
Cardona, Catedràtic de Didàctica de les Ciències Socials de la UB.
Després de la II Guerra
Púnica els romans esdevingueren, en teoria, els amos de la Península Ibèrica i
les seves riqueses. Tanmateix quant Roma va voler fer efectiu el seu poder els
pobles ibers de la costa van iniciar una revolta general, que es va iniciar el
197 aC i que va arraconar els romans. Per tal de tancar la porta marítima
d'accés a Hispania un poderós exèrcit iber va bloquejar el port i la ciutat annexa
d’Empúries. Pels romans esdevenia indispensable recuperar el control de les
estructures portuàries en tant que Empúries era un cap de pont determinant per
accedir a Hispània. El 195 aC. el cònsol Cató va desembarcar a Empúries
disposat a posat fi a la revolta dels ibers. F. Xavier Hernàndez va estudiar
acuradament la campanya i la batalla d'Empúries el 1992 i va establir, a partir
de simulacions i teoria de jocs, hipòtesis interessants congruents amb la
descripció dels fets que en fa Tit Livi. Segons F.X. Hernàndez els ibers van
ocupar l'antic campament dels Escipions, situat al turó d'Empúries, damunt la
Neàpolis, el que després va ser la ciutat romana, per tal de bloquejar les
instal·lacions del port d’Empúries i tancar als romans la porta marítima d'Hispania.
Cató va acampar a tocar d’Empúries en les platges avui desaparegudes del delta
del Ter, entre Empúries i l'Escala. En cap cas va intentar un atac frontal per
ocupar el campament iber, atès que aquesta operació militarment incerta hagués
pogut costar moltes baixes o fins i tot la derrota. Cató, després de construir
un segon campament a la zona de la Clota (l'Escala) va atacar per sorpresa el
campament des del darrera, des de ponent. Un contingent de tropes les va fer
servir d'esquer i els ibers, segurs de la victòria, van sortir a perseguir els
romans. Quan la força ibera va estar fora del campament, Cató, amb les legions
que mantenia amagades, la va envestir i derrotar. D'un sol cop va exterminar
tota la força dels ibers i esdevingué amo i senyor de la costa fins més enllà
de l'Ebre. Probablement va ser una de les batalles més sorprenents i ben
planejades de l'antiguitat i que fan pensar que Cató va ser un dels grans genis
militars de l'antiguitat.
Diumenge 3 de juny, 12h
El limes septentrional de roma:
ambivalència de les “viae” romanes a les províncies imperial de Britannia,
Germania i Pannonia
A càrrec de Miquel Vázquez Santiago,Doctor
en Biologia per la UAB i membre de Barcino Oriens.
Els enginyers romans van
dissenyar una extensa xarxa viaria, arribant a construir uns 90 000–120 000
quilòmetres de calçades o viae. Els principals avenços de l’enginyeria
romana van ser: un acurat procés de construcció de la via, el perfeccionament
de les estructures que la conformaven (capes de cimentació, transició i
rodament) i la introducció d’un sistema de senyalització precís: el mil·liari o
milliarium. Les millores ajudaren a la creació d’una xarxa viaria
eficient en territoris vitals per a la pervivència de l’Imperi Romà, com foren
les fronteres o limites septentrionals. En províncies tan diverses i llunyanes
com Britannia o Pannonia la xarxa viària compaginà la primerenca
funció militar amb una funció civil i comercial, cabdals per entendre el procés
de romanització dels limites Britanicus i renà–danubià.
Aquest treball exposa
les principals característiques de les viae romanes i el seu paper essencial en
la defensa i romanització d’algunes províncies situades en el limes de l’Imperi
Romà.
Diumenge
3 de juny, 13h
Feminisme
en el món antic?
A càrrec de, Montserrat
Tudela i Penya, directora de la Revista Auriga.
El feminisme és un
conjunt heterogeni de moviments socials, polítics, culturals i econòmics que
tenen com a objectiu l’equiparació de drets entre homes i dones.
Alguns estudiosos situen
l’origen del feminisme els segles XVIII-XIX, en què hi va haver la primera
presa de consciència col·lectiva de les dones de l’opressió i dominació que
rebien per part del conjunt de la societat patriarcal. A partir d’aquests
orígens, es parla de tres onades històriques de feminisme: feminisme
il·lustrat, feminisme liberal sufragista i feminisme contemporani.
Però realment en el món
clàssic, va haver-hi algun tipus de lluita col·lectiva per l’equiparació del
paper de la dona en la societat? Doncs, tot i que no al nivell dels feminismes
actuals, ja a Grècia i Roma trobem un certa crítica i qüestionament de
l’assignació de rols socials en base al gènere: en la literatura, en alguns
grups socials (com les amazones), o fins i tot en certes dones que desenvolupen
rols rellevants que majoritàriament són a mans d’homes en els diversos camps
socials.
