dijous, 14 de juliol del 2011
dijous, 7 de juliol del 2011
BARCINO·COLONIA·ROMAE
LES JORNADES ROMANES DE BARCELONA
FUGIT IRREPARABILE TEMPUS
Vigili, Geòrgiques, 3, 284
I com és natural després de tantes paraules al voltant de l’Antiga Roma i sobre la Cultura Clàssica romana, hem d’utilitzar un dels tòpics de la literatura llatina, que s’ha convertit en un referent universal, per tancar aquesta sèrie de reflexions que hem anat fent al llarg d’aquests mesos passats: Fugit irreparabile tempus com Virgili va deixar dit en la seva intemporal obra les Geòrgiques.
El temps passa inexorablement i ja fa dues setmanes que vam celebrar les Barcino·Colonia·Romae, les Primeres Jornades Romanes de Barcelona. I ara és hora de fer un primer balanç de com han anat, abans que el temps ens esborri la memòria i ja estiguem una altra vegada a les portes de les Segones Jornades Romanes de Barcelona. 
I com veieu ja parlem de les Segones. I aquest ànim que ens porta a pensar en el futur i a repetir l’esdeveniment és fruit del balanç que en podem fer després de sentir els comentaris dels assistents, dels participants i del públic.
Opinions summament encoratjadores que ens animen a continuar endavant. Idees que estan en línia amb el nostre propòsit i que reconeixen la vàlua de les Jornades de Recreació i Reconstrucció Històrica Romana com a eines de divulgació cultural ja que presenten la cultura de forma dinàmica, entenedora i atractiva.
Quan el públic passava per la zona on hi havia la Reconstrucció Històrica se sentia còmode i apreciava les explicacions de tots els tallers i oficis: des del vidre bufat a la fabricació de cordes, des del fumat dels peixos o l’encunyat de moneda a la medicina passant per la cosmètica antiga. Quan podia tocar un pilum o un gladius, veia de prop un legionari amb tota la seva panòplia, o s’acostava a un gladiador armat podia sentir-se submergit en la plenitud del món antic de la Barcino romana de fa XXI segles.
A l’escenari, les recreacions històriques de Thaleia, de Barcino Oriens i de Tallaferro van fer que el públic estigués immers en diferents aspectes de la vida quotidiana de l’antiga Barcino que no s’allunyen gaire de la vida quotidiana del segle XXI, amb la clara referència que cal tenir present sempre a la transformació social que ha patit la ciutat en tot aquest temps.
També s’ha pogut gaudir d’un espectacular Menú-Degustació format per 9 plats (primers, segons i postres, elaborats segons les receptes dels cuiners romans), acompanyats de vi elaborat segons les tècniques originals romanes, a un preu molt assequible (tenint en compte el nombre de plats i que no hi havia límit en el consum de vi!).
I hem de fer esment també de la bona acceptació que han tingut les conferències que es varen pronunciar tant pel nivell acadèmic com per l’agradable sentit divulgatiu. I no oblidem el primer “minicicle” de cinema Peplum, que va agradar força així com l’atractiva exposició de bàners on s’explicaven els diferents comerços que hi havia a la Barcino romana i que encara ara podem trobar al nostre barri.
I quan parlem de Jornades Romanes, no parlem de “Fires”, ni de “Mercadillos”, no parlem de màgia, ni de disfresses ni de gent “fric” que desllueixen i embruten el sentit de les Jornades.
Parlem del que hem vist al Carrer Torre d’en Damians i a l’escenari. Parlem d’allò que ha atret més el públic que ho desconeixia i ha copsat per primera vegada què vol dir Jornades de Recreació i Reconstrucció Històrica Romana. 
I, evidentment, hi ha hagut molt públic que ha vingut aquest cap de setmana a Hostafrancs perquè hi havia la Reconstrucció Històrica; públic que segueixen fidelment aquesta forma de divulgació cultural, aquesta forma d’aprenentatge significatiu que és barrejar-se amb aquest món, poder veure, sentir i tocar aspectes de la vida, del món, tal com eren en època romana i poder gaudir-ne en comprendre com han canviat, transformat i evolucionat.
És per tot això, per la vostra participació, per la vostra assistència, per la vostra complicitat i per la vostra acceptació, que desitgem poder-vos continuar oferint en pròximes edicions aquesta manera d’entendre la Cultura, aquesta manera d’acostar-vos a la nostra Història i de fer-vos gaudir tot aprenent.
Gratias maximas vobis ab imo pectore ago!
Ricard Llop Altés
Professor de Llatí i Cultura Clàssica de l’Escola Joan Pelegrí.
Director de Barcino Oriens Grup de Recreació i Reconstrucció Històrica Romana de la Fundació Cultural Hostafrancs.
Membre de la Junta de l’Associació de Comerciants Creu Coberta.
dilluns, 20 de juny del 2011
Receptes per a la confecció del Menú "Thermopolium" "Barcino·Colonia·Romae" FCH
Receptes per a la confecció del Menú
Thermopolium
Barcino·Colonia·Romae 2011
FCH
GVSTATIO (aperitiu)
· Moretum (pasta de formatge amb all)
· Epithyrum (olivada per menjar després del formatge acompanyada de bastonets de pa amb sal i romaní)
· Oliva in salsura (olives adobades)
· Oua coturnicis elixa (ous durs de guatlla)
PRIMA MENSA (menjar principal)
· Cicera cum ius ouumque (cigrons amb salsa i ou)
· Ius in sarda (sardines amb salsa)
· Thynnus elixus cum Iure (tonyina amb salsa)
· Pullus cum caryotis (pollastre amb dàtils)
· Pernae coctarum cum ficus (Pernil rostit amb figues)
SECVNDA MENSA (postres)
· Tiropatina piperota (flam amb pebre negre)
· Dulcia panis (rostes o coques de Santa Teresa)
· Hypotrimma (crema de formatge amb fruits secs)
· Nucleos, nuces, auellanas (fruites seques)
Receptes
GVSTATIO (aperitiu)
*MORETVM
Pasta de formatge amb all.
Formatge sec picat amb alls i herbes aromàtiques, api, celiandre, i barrejats amb oli i una mica de vinagre. Apici I. XXXV
Ingredients
Formatge, alls, api, celiandre, oli, vinagre.
Realització
Piqueu els alls en un morter i després afegiu-hi el formatge. Quan ho tingueu ben unit i picat, barregeu-hi les herbes aromàtiques picades ben petites. Lligueu-ho amb una mica d'oli i una mica de vinagre.
Ingredients (Apèndix Virgilià)
· Formatge de cabra o d'ovella, més aviat sec
· 3 grans d'all
· Sal grossa
· Unes quantes fulles verdes d'api
· Unes fulletes de ruda o una altra planta olorosa (els romans hi afegien farigola, d’ entre altres herbes, també es pot afegir: menta, anet, per exemple, sempre respectant el gust de qui s'ho ha de menjar, es dar)
· Uns grans de coriandre (les fulles tenen un sabor diferent, però també es poden fer servir)
· Oli d'oliva per lligar
· Vinagre, un esquitx
Realització
Aixafar en un morter uns grans d'all remullats, amb uns grans de sal grossa, fulles d'api, una mica de ruda (es pot substituir per fulla d'anet o menta, a voluntat), i uns grans de coriandre, tot això es barreja amb les crostes de formatge de cabra o ovella, remenant-ho a poc a poc amb oli d’oliva í un esquitx de vinagre. Ha de sortir una pasta que es pugui untar al pa.
O també es pot fer així:
Picar el coriandre i la farigola fins que estiguin esmicolades. Tallar a troços l’api i l’all tendre per després picar-ho fins que ja no es pugui diferenciar què és que (ha de quedar com una pasta verda, quan es barregi amb el formatge ja s’anirà “esparcint”). Rallar el formatge perquè sigui més fàcil d’amassar i que quedi com per “untar” (també es pot picar, però és molt entretingut i després costa de manejar). Afegir-hi tots els ingredients picats i anar barrejant i amassant fins que quedi pastós. Es pot conservar a la nevera però és recomanable que abans de consumir el deixin una estona a fora perquè es queda dur com una pedra. També es possible que notin que l’olor a all s’intensifica una mica, però el sabor no s’hi correspon.
*EPITHYRVM
Olivada per menjar després del formatge acompanyada de bastonets de pa amb sal i romaní.
Ingredients
Olives negres aragoneses (de les arrugades).
Herbes seques: Llavors de coriandre, fonoll, comí, menta, fulles de ruda (prohibida a l’estat espanyol per al consum alimentari)
Oli
Vinagre
Palets o bastonets de pa amb sal gruixuda i alguna herba aromàtica (millor romaní)
Realització
Es treu tota la polpa de les olives tot deixant-ne els pinyols o ossets ben escurats.
Posem la polpa de les olives al morter. Ho matxuquem tot amb la mà de morter fins que quedi una pasta uniforme però no totalment fina.
*OLIVA IN SALSVRA
Olives adobades
És un plat idèntic a l’actual. És pot menjar com acompanyament o com primer plat si l’acompanyem amb pa i formatge.
*OVA COTVRNICIS ELIXA
Ous durs de guatlla
Ous durs. Amb gàrum, oli i vi pur o gàrum, pebre i laserpici. Apici VII. XVII. 2.
Ingredients
Ous, gàrum, oli, vi, pebre, laser.
Realització
Feu els ous durs i serviu-los amb una salsa feta d'oli, vi i gàrum; poseu-hi pebre i laser
PRIMA MENSA (menjar principal)
*CICERA CVM IVS OVVMQVE
Cigrons amb salsa i ou
Una altra de fesolets o cigrons. Un cap fregits, tasta'ls amb gàrum de vi i pebre. També, un cop bullits, amb les llavors barrejades amb ous dins d'una cassola, es poden servir amb fonoll verd, pebre, gàrum i una mica de vi dolç minvant, com si fos estocafix, o bé senzillament, com és costum. Apici V. VIII. 2.
Ingredients
Cigrons o fesolets, ous, fonoll verd, pebre, gàrum, vi dolç.
Realització
Bulliu els cigrons o els fesolets, coleu-los i poseu-hi el fonoll verd tallat ben petit, una mica de pebre, unes gotes de gàrum i un xic de vi dolç. Barregeu els llegums amb els ous, com si féssiu ous remenats.
*IVS IN SARDA
Sardines amb salsa
Salsa per a la sardina. Pebre, sèseli, menta seca, ceba cuita, mel, vinagre i oli. La hi vesses i també hi tires ous durs tallats petits. Apici IX. X.4.
Ingredients
Sardines, pebre, sèseli, menta seca, ceba, mel, vinagre, oli, ous durs.
Realització
Aquesta recepta només explica la salsa. Així doncs, feu les sardines com en tingueu costum, fregides o a les brases. A part feu la salsa. Sofregiu la ceba i un cop cuita afegiu-hi mel, vinagre, pebre picat, sèseli i menta seca. Doneu-hi unes voltes i poseu-la sobre les sardines. Per últim afegiu-hi els ous durs picats.
*THYNNVS ELIXVS CVM IVRE
Tonyina amb salsa
Salsa per a la tonyina. Pebre, comí, timó, coriandre, ceba, panses, vinagre, mel, vi, gàrum i oli. Ho escalfes i ho lligues amb fècula. Apici X. II. 10.
Ingredients
Tonyina, pebre, comí, farigola, celiandre, ceba, panses, vinagre, mel, vi, gàrum, oli, fècula (farina).
Realització
Heu de coure la tonyina com vulgueu, ja que aquesta recepta només descriu els ingredients de la salsa. És una salsa calenta lligada amb farina que la podeu fer de la manera següent: sofregiu la ceba i un cop la tingueu rossa afegiu-hi les panses, el pebre, el comí, la farigola, el celiandre, la mel, el vi i el gàrum. Feu-ho coure una mica i poseu-hi una mica de farina per a unir-ho. Serviu aquesta salsa per sobre de la tonyina cuita.
*PVLLVS CVM CARYOTIS
Pollastre amb dàtils
Pollastre amb el seu propi suc. Esmicola pebre, comí, una mica de timó, llavor de fonoll, menta, ruda i arrel de laserpici, vessa-hi vinagre, afegeix-hi dàtil cariota i esmicola-ho tot. Lliga-ho amb mel, vinagre, gàrum i oli. Deixa refredar, eixuga el pollastre i presenta'l després d'haver-hi abocat la salsa. Apici VI. VIII. 7.
Ingredients
Pollastre, pebre, comí, timó, llavor de fonoll, menta, ruda, arrel de laser, dàtils, mel, vinagre, gàrum i oli.
Realització
Poseu el pollastre en una cassola i afegiu-hi pebre, comí, timó, llavor de fonoll, menta, ruda, arrel de laser, dàtils, mel, vinagre. Un cop cuit traieu el pollastre i assequeu-lo. Coleu el suc i afegiu-hi mel, gàrum i oli, lligueu bé la salsa i deixeu-la refredar. Un cop freda poseu-la sobre el pollastre.
* PERNAE COCTARVM CVM FICVS
Pernil rostit amb figues
Després d'haver bullit el pernil amb moltes figues seques i amb tres fulles de llorer, li treus la pell, hi fas incisions quadrades i les omples de mel. Després untes el pernil amb farina barrejada amb oli, com si fos una segona pell, i quan la farina sigui cuita treus el pernil del forn i el presentes així mateix. Apici VII. IX.I.
Ingredients
Pernil, figues, 3 fulles de llorer, mel, farina, oli.
Realització
Bulliu el pernil amb moltes figues i les fulles de llorer. Un cop cuit traieu-li la pell, feu-li unes incisions quadrades i ompliu-les de mel. Després barregeu farina amb oli, poseu sobre el pernil aquesta pasta com si fos una segona pell. Fiqueu-lo al forn fins que sigui cuita la pasta que el recobreix i ja el podeu servir.
Aquesta recepta d'un pernil tapat amb pasta és adaptable al nostre gust actual. Ara també es tapen amb pasta alguns menjars com carns i peixos.
Als romans els agradaven molt els pernils, sobretot els de la Cerdanya, que eren famosos i s'exportaven. Aquesta recepta és feta segurament amb pernil salat bullit amb figues que donen un punt dolç al salat del pernil.
SECVNDA MENSA (postres)
*TYROPATINA PIPERATA
Flam amb pebre negre
Tiropatina. Prens una quantitat de llet d'acord amb la capacitat de la plata i la barreges amb mel, com si fos per a un plat amb llet, i poses cinc ous per cada sester, tres per mig sester. Ho dissols bé fins que quedi un sol cos, ho coles en una cucuma i ho cous a foc lent. Quan hagi pres, hi espolses pebre i ho presentes. Apici VII. XI. 7.
Ingredients
Per 5 ous, 1/2 litre de llet; per 3 ous, 1/4 de litre de llet, pebre, (mel).
Realització
Bateu els ous amb la llet i coleu-ho en una cassola. Poseu-ho a coure a foc molt lent i un cop cuit afegiu-hi pebre. Si remeneu tots els ingredients i els feu coure molt a poc a poc (bany Maria), us sortirà una crema i, si no ho remeneu, us quedarà unit i pres com un flam. Aquesta recepta en el llibre d'Apici és en l'apartat de dolços, encara que no porta cap ingredient que ho sigui. Per tant, suposem que el flam era dolç: poseu-hi la quantitat de mel per endolcir que cregueu oportuna.
*DVLCIA PANIS
Rostes o coques de Santa Teresa
Altrament per a dolços. Agafes pa del millor blat, en treus la crosta i en fas trossos grans. Els poses amb llet, els fregeixes amb oli, hi poses mel per sobre i ho presentes. Apici VII. XI. 3.
Ingredients
Pa, llet, oli, mel.
Realització
Traieu la crosta al pa i feu-ne llesques grans, suqueu-les amb llet i fregiu-les amb oli ben calent. Un cop fregides, traieu-les i unteu-les amb mel.
Aquesta recepta és una variant molt semblant de les torradetes de Santa Teresa que es fan actualment.
*HYPOTRIMMA
Crema de formatge amb fruites seques
Ingredients
Formatge dolç, pebre, sèseli, menta, pinyons, panses, dàtils, mel, vinagre, gàrum, vi, oli, arrop o vi dolç.
Realització
Barregeu el formatge dolç amb els pinyons, els dàtils i les panses. Poseu-hi mel, pebre, una mica de vinagre, vi, vi dolç o arrop, un toc de gàrum i un mica d’oli. Us ha de quedar tot ben barrejat. És un plat roma molt típic.
*NVCLEOS, NVCES, AVELLANAS
Fruites seques: pinyons, nous i avellanes.
Com era un banquet romà.
La descripció del festí de Trimalció que ens ofereix Petroni en el seu Satiricó ens permet saber amb força exactitud com eren els banquets romans.
Els comensals es reunien al triclini, o menjador, una sala amb tres llits situats al voltant d'una taula quadrada, de la qual tothom se servia.
Menjaven reclinats, repenjats en el braç esquerre i amb els peus descalços. En cada llit, s'hi instal·laven tres persones.
A les cases romanes hi havia com a mínim dos triclinis, el d'estiu i el d'hivern, segons la direcció del sol, però a la de Trimalció n'hi havia més.
Gairebé sempre menjaven amb els dits (recordem que en aquella època no hi havia forquilles, i els ganivets i les culleres s'utilitzaven poc) i feien servir tovallons, que cada comensal es portava de casa.
Els convidats es perfumaven i es posaven corones de flors, de roses sobretot, perquè creien que els protegien dels efectes del vi; a vegades arrencaven els pètals de les corones per tirar-los dintre dels vasos.
Abans de començar l'àpat, l'amfitrió oferia una libació als lars, divinitats protectores de la casa. El sopar es desenvolupava segons un ritual format per costums immemorials, com ara meditar sobre la mort, oferir regals i petites sumes de diners, i sovint hi actuaven músics, ballarins i fins i tot gladiadors. A les postres es debatien temes filosòfics i literaris, i es recitaven versos.
dilluns, 6 de juny del 2011
NOTA DE PREMSA JORNADES ROMANES DE BARCELONA
Entre els propers 14 i 19 de juny l’Associació de Comerciants Creu Coberta, el grup Barcino Oriens i la Fundació Cultural Hostafrancs organitzen les Primeres Jornades Romanes de Barcelona “Barcino Colonia Romae” al carrer Consell de Cent, a Hostafrancs
Aquestes jornades, que són les primeres que s’organitzen a Barcelona, pretenen difondre el coneixement de la història antiga de la nostra ciutat en temps de l’Imperi Romà i per això comptaran amb diverses activitats culturals i comercials al llarg del cap de setmana
Entre elles un itinerari pels establiments comercials d’Hostafrancs que permetrà conèixer els antics oficis en època romana, conferències sobre gastronomia i perfums, una mostra de cinema Peplum, tallers infantils i espectacles de música i ball entre d’altres. Destaquen també un combat de gladiadors, una venda pública d’esclaus, un banquet romà i una fira i mercat romà que obrirà des de les 11 del matí fins a les 8 del vespre, amb productes de les botigues associades a Creu Coberta.
Entre el 14 i el 16 de juny tindran lloc les conferències, la mostra de cinema i les activitats acadèmiques, i el cap de setmana del 18 i 19 tindrà lloc la fira comercial d’inspiració romana al mig del carrer així com diverses activitats de recreació històrica que presenten oficis de l’antiguitat.
L’esdeveniment compta amb la col·laboració de Barcino Oriens, l’Escola Joan Pelegrí, el Museu de Badalona, el Museu d’Història de Catalunya, l’Associació de Reconstrucció històrica de Badalona, la Magna Celebratio, el Museu d’Arqueologia de Catalunya, i Tarraco Viva.
dijous, 3 de febrer del 2011
BARCINO·COLONIA·ROMAE. LES JORNADES ROMANES DE BARCELONA
BARCINO·COLONIA·ROMAE
1es JORNADES ROMANES DE BARCELONA
El Mercat Romà de la Creu Coberta
MMXI, ara sí!!
Fruit de la col·laboració i entesa entre la Fundació Cultural Hostafrancs, el Grup de Recreació i Reconstrucció Històrica Barcino Oriens i l’Associació de Comerciants de la Creu Coberta ha nascut el projecte BARCINO·COLONIA·ROMAE, les 1es JORNADES ROMANES DE BARCELONA i El Mercat Romà de la Creu Coberta, que celebrarem durant la tercera setmana de juny de 2011 i tancarem l’esdeveniment el cap de setmana del 18 i 19 amb el Macellum Romanum o “Mercat Romà”, tot ocupant la llargada del carrer Consell de Cent de Creu Coberta al carrer de Tarragona.
Les Jornades Romanes pretenen divulgar el coneixement de la història antiga romana fent que tothom pugui veure, sentir i tocar els elements fonamentals que caracteritzen aquest període de la història de la humanitat, de la nostra història. I la Recreació Històrica, en la mateixa línia, vol donar vida al passat en els nostres dies i així posar a l’abast de tothom la Cultura Clàssica Romana, ja que aquesta és l’essència i les arrels de la nostra civilització, la qual, òbviament, té una pervivència real en els nostres dies. Recordem que molts elements que fem servir quotidianament o que caracteritzen la nostra societat ja els van inventar els romans -des de les pinces de les celles a l’extirpació de cataractes-, que el món clàssic és present en l’Art, el Dret, el Menjar (la dieta mediterrània), i, fonamentalment, en la Llengua...
I el punt àlgid d’aquestes Barcino·Colonia·Romae, en la seva primera edició, serà l’organització d’un Macellum Romanum o “Mercat Romà”, com ja hem assenyalat.
La idea de començar per la recreació un mercat romà sorgeix del fet que la Fundació, El Grup i l’Associació vivim i formem part de l’eix comercial més llarg d’Europa (el Carrer de la Creu Coberta i Sants...) i l’essència del comerç, tal i com la coneixem, va néixer pràcticament a la Roma Clàssica. Per tant, som un clar exemple i mostra de la pervivència del Món Clàssic Romà, concretament en l’aspecte que reflecteix el comerç al detall, tal com succeïa a les Tabernae dels carrers romans i als Forum(s) de les seves ciutats.
Per altra banda, estem vivint un temps que, entre moltes altres perspectives, s’ha definit des de la globalització. Cada dia, la mescla de cultures i d’identitats és més forta i, per a alguns, intolerable, atès que veuen diluir-s’hi la seva comprensió del món, la seva identificació del món, i es veuen desdibuixats entre moltes altres identificacions i comprensions del món. Però això és la interculturalitat: trobar-se un mateix en un maremàgnum d’identitats.
El primer procés de Globalització es va donar en el món romà. Ens agradi o no, i havent de reconèixer les connotacions negatives i militaristes, la primera gran barreja cultural entre el nord i el sud i l’orient i l’occident es va produir amb l’Imperi Romà. Però els romans sabien amb claredat qui eren, com eren i quin era el seu paper en el món. També sabien, potser inconscientment, que l’única manera de superar-se i de ser cada vegada més grans i admirats era tenir la capacitat d’assimilar, d’adoptar tot allò que fos positiu de les altres cultures amb les quals entraven en contacte. Per això, ara, l’eclecticisme romà és un factor important per entendre què està succeint al món i ens pot ajudar a valorar positivament tot allò que ens aporten els altres pobles. La nostra esplèndida dieta mediterrània, per exemple, inventada i popularitzada si més no pels romans, només és la suma, la conjunció i la utilització de tots els productes alimentaris de la riba del Mare Nostrum, de totes les seves costes, des de Fenícia a Hispània, des de la Gàl·lia a Egipte. I és la dieta mediterrània el paradigma d’equilibri d’aliments que fa que el cos funcioni correctament... Podríem interpretar-ho com una metàfora de la nostra civilització, de l’antiga, de l’actual i de la d’un futur proper.
I aquesta interculturalitat la trobem en el nostre dia a dia quan anem a comprar, quan entrem a les diverses botigues, als restaurants, al mercat, etc.
Per aquest motiu creiem que és força escaient iniciar les nostres 1es Jornades Romanes de Barcelona intentant recrear de la millor manera possible com era un mercat romà en el qual trobarem els mateixos productes bàsics que actualment consumim, les mateixes botigues de tota la vida abans de la revolució industrial i tecnològica i la presència de botiguers de moltes cultures diferents que intercanvien experiències i productes que provenen de Germània, de la Gàl·lia, de Fenícia, d’Anatòlia, de Síria, de la Dàcia, d’Àsia, d’Aràbia, de la Pàrtia, etc. Noms que en època romana indiquen procedències que coincideixen clarament amb les actuals. El “mercat”, per tant, esdevé un microcosmos que reflecteix la realitat global del planeta i ens acosta els uns als altres. És aquí on hem de focalitzar la clau de la recreació del Mercat Romà als nostres dies.
Buscarem, també, que les jornades tinguin una bona planificació d’activitats que reflecteixin al màxim l’historicisme i la fiabilitat de la recreació: cercarem apropar tant com sigui possible el comerç actual al d’època romana amb els productes quotidians, un vestuari i una ambientació escaient i històrica i donar bon menjar i bon beure. Per aquesta raó, demanarem a Associacions i Grups de Reconstrucció Històrica, consolidats i amb llarga tradició, provinents de Tarragona i Badalona, que col·laborin a les nostres Jornades i estiguin presents el cap de setmana per, amb les seves recreacions plenes de certesa històrica, presentar-nos dos dies de la vida quotidiana d’una ciutat romana que no s’allunyen gaire de la nostra vida diària barcelonina.
La nostra voluntat és que la participació i la implicació dels veïns en les activitats de les jornades sigui ben palesa, que les visquin amb plenitud i que aprenguin tot sentint, veient i tocant.
I com sempre, ens mou la il·lusió, la tenacitat, l’entusiasme, la innovació i la iniciativa, que ens permeten, de tant en tant, crear una nova aventura, en aquest cas, romana.
Ricard Llop Altés
Director de Barcino Oriens Grup de Recreació i Reconstrucció Històrica Romana de la Fundació Cultural Hostafrancs.
Professor de Llatí i Cultura Clàssica de l’Escola Joan Pelegrí.
Membre de la Junta de l’Associació de Comerciants Creu Coberta.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)